L’historiador Daniel Venteo ha triat sis símbols dels que apareixen a l’obra Símbols del catalanisme, d’Enciclopèdia” i n’explica la seva història i vigència. En aquest vídeo, parla de l’origen de les quatre barres i de la llegenda de Guifré el Pelós.
“No hi ha dubte que la senyera de les quatre barres és un dels principals símbols de Catalunya. Ho és avui i ho ha sigut al llarg de la història, com a mínim, al llarg dels últims mil anys. Des dels testimonis documentals més antics, a mitjans del segle xii, les quatre barres s’han mantingut com el principal símbol de representació i de cohesió dels catalans. Del Casal de Barcelona, de la Corona d’Aragó, del Principat de Catalunya i del país en general.
Les mutacions que les quatre barres han experimentat al llarg de la història han sigut notables. Des dels temps medievals, en què era la bandera del Principat, als segles moderns; fins al daltabaix institucional del 1714, quan el senyal institucional de la Generalitat és perseguit i destruït, i fins a la recuperació, que comença al segle xix de la mà de la Renaixença i que esclata amb una extraordinària creativitat durant els anys de la Mancomunitat i de la Segona República. Perseguida novament durant la dictadura franquista, des dels anys 60 i 70 la senyera és el principal símbol dels catalans. Irromp amb una força inaudita a partir dels anys 80, fins als nostres dies.
L’origen de la senyera de l’escut de les quatre barres està indestriablement lligat a una figura històrica de primer ordre, Guifré el Pelós, el fundador de la dinastia comtal catalana, que a l’època medieval va ser considerat el pare de la pàtria. És a Guifré el Pelós, també, a qui s’atribueix una llegenda fonamental per a la nació catalana, l’origen de les quatre barres; és, però, una llegenda, ja des del segles xv i xvi es va saber la veritat, l’origen de les quatre barres es perd en el temps. ”
Sol·licita informació sobre Símbols del catalanisme
