Pau Casals (Vídeo 4/10) - Grup Enciclopèdia

 

Josep Maria Figueres, historiador i autor de Pau Casals. Música i compromís ha triat 10 moments clau en la vida de Pau Casals. El quart és el concert de Bach que Pau Casals va fer a Cuixà el 2 d’abril de 1950. A continuació podeu llegir la transcripció de les seves paraules.

El 2 d’abril del 1950 té lloc un concert singular a les terres del Rosselló (a Prada, a Conflent, a Cuixà…), on Casals, a l’ombra del Canigó, viurà molts anys. Aquest concert representarà la tornada pública de la música de Casals. Ell estava en silenci. El 1939 espera que pugui haver-hi l’enderrocament de la dictadura franquista, però la realpolitik dels Estats Units, i la guerra freda porten a una situació tràgica per als republicans espanyols, vençuts militarment, però amb la raó moral. Casals, com ells pateix: els havia ajudat als camps d’internament, als camps de concentració de les platges franceses, els havia escrit, havia patit amb ells, havia significat molt per a ells amb la seva ajuda, i deixa d’actuar públicament arreu del món com a forma de protesta. Diu: “La meva batuta, la meva veu, la meva intervenció pública serà silenciada”. Alexander Schneider i altres músics nord-americans demanen sentir aquell violoncel, escoltar aquell director, aquella intervenció. I Casals encetarà (primer amb el Festival Bach, el 1950, i posteriorment amb d’altres que encara continuen) una acció musical que portarà des d’aquesta petita vila del Rosselló arreu del món la interpretació de Casals, la seva significació. És un dels moments estel·lars, quan amb la resistència, la lluita i la continuïtat torna la música que no pot anar per voluntat pròpia als grans escenaris del món.

×