Josep Maria Figueres, historiador i autor de Pau Casals. Música i compromís ha triat 10 moments clau en la vida de Pau Casals. En aquest segon vídeo parla de la compra de les partitures de la suite de Bach, l’any 1890. A continuació podeu llegir la transcripció de les seves paraules.
Un dia feiner del 1890, Pau Casals, amb el seu pare, entra en una botiga de música del carrer Ample de Barcelona, a tocar mar. Cercaven partitures (menjar espiritual dels músics), i en aquestes partitures ell hi fa una petita i gran troballa: les partitures de les Suites de Bach. Fins aleshores suposaven només un exercici molt intranscendent dins de la musicografia. Però Casals, que llegeix la música i la veu representada plàsticament, de seguida s’adona que allò és un exercici únic, que l’acompanyarà tota la vida. Les assajarà: dilluns, la primera; dimarts, la segona, i així successivament, fins al cap de setmana, que li tocarà la més difícil, la sisena. Aquestes accions representaran la sublimació, la culminació d’un procés musical. Bach serà, per a ell, la música pura, el perfeccionisme, i ell l’entendrà amb aquesta plenitud. Li dedicarà el gran festival del bicentenari, el 1950, a l’exili a Prada, a Cuixà, i Bach l’acompanyarà sempre. N’enregistrarà les partitures durant la Guerra Civil, i Bach representarà per a ell un perfeccionisme a tal nivell que Julius Klengel, un gran violoncel·lista alemany, en una ocasió quan l’acaba d’escoltar l’abraça sense dir res. Aquella abraçada significa el reconeixement dels iguals, que és potser una de les accions més singulars que hi ha en la música. Casals coneix molt bé Bach, se l’estima, l’adora plenament, i representarà aquesta plenitud. És, doncs, un dels moments més significatius i estel·lars de la vida de Casals.
