Julio César Pérez

Rates

Sinopsi

Les rates es posen al servei de Julio César Pérez, més conegut com a Amarillo Indio, per retratar la realitat de la manera més simple i brillant. Rates és un diari que recull de manera precisa i objectiva els esdeveniments que no deixen de desenvolupar-se.El primer llibre gràfico de :Rata_

«Les seves vinyetes esdebaten entre la poesia més bruta i l'absurd nihilista (...) La seva obra entronca amb la d'altres artistes com el francoargentí Copi. Igual que ell, en les seves vinyetes aconsegueix unir lirisme, sarcasme i certa abstracció formal.» Xaime Martínez, Playground

«En el contrast entre l'elegància abstracta del seu dibuix i les situacions precises que il·lustra, sostingudes pel context que faciliten els diàlegs còmics dels personatges, és on Julio César Pérez ens atrapa i ens meravella.» Iván Galiano, Jot Down

«Així són els seus dibuixos, línies lleugeres que tremolen, moltes vegades embolicades i defectuoses, però que aconsegueixen un resultat vibrant, amb personatges que semblen indicar-nos que la vida continua malgrat tot, en una celebració de l'existència quotidiana». Ignacio Aiestaran, Diagonal

«Julio César Pérez és un dibuixant excel·lent. Els seus dibuixos sintètics, text inclòs, són una crònica singular d'una vida tan corrent com absurda.» Cristina Ros, Ara

Sobre l'autor/a

Julio César Pérez neix a Barcelona el setembre del 1974. Viu la seva infància al ja inexistent carrer Sant Sadurní, al 1r 1a del número 14, gairebé davant del Garaje Argentina, abans cine Argentina (a l'entrada del qual, gairebé sempre, s'hi podia veure assegut un senyor gras en samarreta imperi). Ara Raval, abans Barri Xino. Després de passar per totes les caselles, es llicencia en Belles Arts i treballa en tota mena d'empreses absurdes. També neteja trens en horari nocturn durant tota una setmana. Seguint, a la seva manera, la vella tradició d'un monestir, diu sí a tot i es trasllada a Mallorca, on es dedica a pintar de manera mediocre durant uns anys. Es guanya el respecte de la seva família i llogaters en exercir de professor de secundària. Ho deixa i torna a la pintura. Els resultats son pèssims. Aprèn a conduir. Té fills. Treballa de comptable. Dibuixa. Publica el llibre Amarillo Indio 1 (2015) i Amarillo Indio 2 (2017), amb l'editorial Belleza Infinita. El 2016 l'editorial :Rata_ el segresta i reclou en una madriguera on és obligat a dibuixar rates sense parar. Els fills li envien records. La seva dona l'enyora, però segueix endavant.