El 4 de febrer va arribar a les llibreries la novel·la L’assassí que va somiar amb un lloc al cel, de l’escriptor suec Jonas Jonasson. L’edició en català d’aquesta novel·la és el primer títol del segell Catedral.
Es tracta d’una novel·la frenètica amb la història d’uns personatges sorprenents, egoistes, intensos i brutals que evidencia que Jonasson segueix sent l’autor més àcid, lúcid i divertit de les lletres sueques i un dels millors autors d’humor del món. Inclou extres únics en l’edició catalana, com els 10 manaments d’Anders, un esquema de l’església i el dramatis personae.
Té tres personatges irrepetibles: d’una banda, Johan Andersson, més conegut com a Anders l’Assassí, un criminal curt de gambals, violent i de bona fe que acaba de sortir de la presó i s’ha aficionat a l’alcohol i a la Bíblia; i de l’altra, una parella d’enamorats formada per una sacerdotessa protestant que no creu en Déu i un recepcionista que fa culpable tothom menys ell mateix de dur una vida miserable.
Tots tres volen fer-se rics, i per la via més ràpida. El recepcionista i la sacerdotessa són bons comercials, i tenen certa idea d’estratègia empresarial, mentre que l’Anders només pot oferir la seva força bruta. Així doncs, se’ls acut muntar una empresa per trencar cames, braços o assassinar a la carta, un negoci molt lucratiu fins que, de manera imprevista, Anders l’Assassí troba Déu i deixa penjats els seus socis, convençut de la poca moralitat de la seva professió.
Però com que la parella no té cap intenció de deixar de fer diners amb Anders l’Assassí, decideix canviar de producte aprofitant que l’excriminal esdevé una celebritat i cada dia té més seguidors. Així, canvien la violència per la salvació i funden una església on regar generosament la paraula de Jesús amb vi de missa, un lloc de recolliment per predicar que el camí de la santedat també es pot recórrer fent esses.
Jonas Jonasson explicava a La Gazzeta dello Sport quan es va publicar la traducció italiana del llibre, l’octubre del 2015: “Anders l’Assassí és víctima de les circumstàncies, de l’ambient familiar en què ha crescut, però és tan estúpid per no veure-ho, i això el salva. Al final es redimeix i deixa de beure i de matar. El seu oposat és el recepcionista, que es considera una víctima i així no se sent responsable dels seus actes immorals. I al mig hi ha la Johanna, la sacerdotessa. Junts creen una església, però mentre l’Anders es considera un gurú, els altres dos només pretenen fer diners”.
“La novel·la denuncia les males interpretacions de la Bíblia que es converteixen en incongruències egoistes i les conseqüències del fanatisme en qualsevol religió, i fa una dura crítica a la premsa sensacionalista i a aquest esperit empresarial estúpid de l’ésser humà. De fet, en aquesta novel·la, que transcorre a la Suècia actual, l’autor ens demostra que la gent aparentment normal pot acabar enmig de les situacions més absurdes”.
L’assassí que va somiar amb un lloc al cel està dedicat al pare de Jonas Jonasson, que va morir mentre escrivia el llibre. “Sempre va estar molt orgullós de mi”, declarava en una entrevista, on afegia: “Sovint em demanava llibres i quan anava al metge sempre s’emportava un exemplar i el firmava amb la seva pròpia signatura: «Al doctor, de part del pare de l’autor»”.
Jonas Jonasson (Växjö, 1961) va ser molts anys periodista del diari suec Expressen i durant la perestroika i la glàsnost a la Unió Soviètica va assessorar alguns mitjans de l’Est. Va fundar la seva pròpia productora, que oferia continguts esportius a les televisions sueques, però després de treballar durant molts anys 16 hores al dia va decidir deixar-ho tot, en part com a teràpia i en part per la necessitat de buscar una nova identitat professional. Es va vendre la productora, es va casar i va tenir un fill, amb qui actualment viu en una granja aïllada als afores de Visby, a l’illa sueca de Gotland, enmig de la mar Bàltica. Allà hi cuida unes quantes gallines, una de les quals es diu Sant Jordi per celebrar el seu enorme èxit a Catalunya, i alguns porcs.
I és precisament en aquesta granja on han nascut alguns dels protagonistes més esbojarrats de les seves novel·les: L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra, que va ser rebutjada per cinc editorials; L’analfabeta que va salvar un país, i L’assassí que va somiar amb un lloc al cel, un trio imparable que s’està adaptant al cinema. De fet, la pel·lícula de l’avi, que es va estrenar el 2013, és la més vista en tota la història de Suècia.
Jonasson es reconeix admirador de Gabriel García Márquez: “No voldria comparar-me amb ell, però sí que he de dir que em va influenciar molt aquesta manera seva de narrar amb poques paraules. Era un expert en descripcions breus i sentimentals”. A més, va estudiar castellà als anys 80 i es declara fanàtic de Bodas de sangre, de Federico García Lorca i de Miguel de Cervantes, i entusiasta d’Isabel Allende i el realisme llatinoamericà.
Però qui va inspirar el seu primer gran personatge, l’avi, fou l’Švejk, el protagonista de Les aventures del bon soldat Švejk, de Jaroslav Hašek, que diu que consulta com si fos la seva Bíblia particular. L’esriptor suec serà a Barcelona per Sant Jordi per signar llibres i agrair a tots els lectors la seva fidelitat durant aquests anys.
L’escriptor, periodista i productor televisiu suec s’ha convertit en una factoria de riure des que va descobrir el meravellós personatge d’Allan Karlsson, L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra, una novel·la que ja s’ha publicat en 45 idiomes, ha venut més de deu milions de còpies a tot el món i que va ser el llibre de més èxit el Sant Jordi de 2012. Dos anys després va crear L’analfabeta que va salvar un país, un altre èxit de vendes el 23 d’abril, i ara farà el triplet amb aquesta història delirant on coincideixen tres personatges irrepetibles.
