Francesc Fontbona, historiador de l’art i director de l’obra Joies del barroc català. Del Renaixement i del Vuit-cents, d’Enciclopèdia Catalana, ens dona en aquest vídeo alguns consells per gaudir de l’art barroc. A continuació podeu llegir-ne la transcripció.
“El barroc, com que va ser fet per uns grans professionals, persones que en sabien molt, i va ser fet per fascinar l’auditori, per dir-ho així, el veig com unes grans superproduccions cinematogràfiques. O sigui, en una època en què no hi havia cinema, què s’ensenyava al poble? Se’ls ensenyava el més espectacular que se’ls podia ensenyar: la vida de la Mare de Déu, la vida d’un sant, la vida de Crist… amb diversos episodis, entremesclats tots ells per elements arquitectònics molt rics. Pensem que en època barroca és quan s’inventa, o es difon, el que se’n diu la columna salomònica. Moltes vegades aquestes columnes salomòniques anaven enriquides amb raïms, tot tallat a la fusta i policromat.
Posar-se davant d’una realització d’aquestes barroques, que bàsicament són grans retaules d’altar, veure-la ben il·luminada, passar-s’hi una bona estona i anar descobrint tot el que passa per allà i poder-s’hi acostar, si és possible -ara que tothom amb el mòbil pot fer zoom-, acostar-te als detalls de les figueres… Amb això pots tenir un espectacle que te’l vas fent tu, perquè l’espectacle no és mòbil, com el cinema, sinó que és estàtic, però tu mateix te’l vas fent.
És un espectacle de les persones que el van fer, perquè mai són obres individuals sinó que són obres col·lectives: el tallista, el daurador, el pintor… De vegades, en els retaules s’intercalen pintures a l’oli, també. Tot allò forma un conjunt que era tan digne de ser admirat en el seu moment que els artistes no pretenien que els admiressin, sinó que pretenien fer un servei a qui ho encarregava, que era l’Església.
Però ara que ho mirem amb els ulls de la gent a qui ens interessa el patrimoni cultural i la història de l’art, davant d’una esplendor com aquesta no és difícil que algú amb una mica de sensibilitat artística s’hi fiqui a dins i en tregui un gran partit.”
