Subirachs. Arts majors i arts menors (vídeo 3/14 sobre Josep Maria Subirachs) - Grup Enciclopèdia

Sol·licita informació sobre Subirachs-Llull

En aquest vídeo Judit Subirachs-Burgaya, crítica d’art i coautora de l’obra Subirachs-Llull, publicada per Enciclopèdia Catalana, reflexiona sobre com concebia l’artista la tècnica i el procés creatiu. Podeu mirar el vídeo o llegir-ne la transcripció.

“Per a Subirachs no hi havia arts majors i arts menors. Per a ell era tan important fer el disseny de la barana d’un pàrquing com el de la façana d’una catedral.

Com que, a més a més, defensava la integració de les arts i aquest treball conjunt amb els arquitectes, trobem en la seva obra frisos, relleus en entrades de cases, el de la façana de l’Ajuntament de Barcelona, o el fris que hi ha al Palau de la Generalitat que comunica el Pati dels Tarongers amb la Casa dels Canonges.

Un altre tema que a Subirachs li va agradar molt de treballar va ser el de les portes. No només hi ha les immenses portes de la Sagrada Família, sinó també una porta que a ell li agradava molt haver fet que és la de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, al Palau del Lloctinent. És una porta que explica tota la història de la Corona d’Aragó amb relleu.

Des del passamà d’una porta fins a un fris, des del logo d’una empresa fins a un tapís, no hi havia diferències entre arts menors o arts majors, perquè per a ell el més important era que l’obra estigués ben pensada i ben realitzada. L’escrupolositat formal, l’obra ben feta, l’obra que comuniqués alguna cosa, que tingués contingut, idea, matèria, forma.

Subirachs és més conegut com a escultor, però en realitat no es va sentir mai lligat a un únic focus d’interès. Ell entenia la creació com una activitat polièdrica, i en aquest sentit va utilitzar moltes tècniques. Va dibuixar molt, va pintar, va fer joies, va fer medalles, va fer tapissos, va fer escenografies per al teatre.

Ell s’autodefinia com un artista cerebral, en el sentit que la creació implicava dos moments importants: la projecció i la realització. L’obra d’art implicava fons i forma. Continent i contingut. Idea i matèria. O sigui, l’obra d’art era la unió de la idea i la matèria que donava lloc a la forma.”

×