Sol·licita informació sobre Subirachs-Llull
El crític d’art Daniel Giralt-Miracle, coautor de l’obra Subirachs-Llull, parla en aquest vídeo de Josep Maria Subirachs com a artista plural. Podeu mirar el vídeo o llegir, a continuació, la transcripció dels seus comentaris.
“Hi ha una faceta, amb la qual jo concloc la meva aportació al llibre, que és la del Subirachs articulista. És un escultor que està en permanent reflexió. Ell ha estudiat els clàssics del pensament, els clàssics de l’escultura, ha analitzat el cinema contemporani, l’apassionen els últims corrents de la modernitat i de la postmodernitat, és un enamorat del Dalí, del cantó creatiu i fantàstic.
I tot això ho explica en els articles al diari al compàs de l’actualitat. Aquests articles per a mi són molt reveladors, perquè expliquen el seu sentiment, el seu pensament, les seves opcions estètiques, i aquesta explicació que ell dona, que per a mi és fonamental: “Em trobo entre la pintura i l’arquitectura: soc l’escultor que està al mig”.
Pinta molt bé, és un escultor reconegut i sempre va voler ser un arquitecte. Subirachs hauria volgut estudiar Arquitectura, i les seves pintures, particularment en els últims temps, són realment edificis que no es van construir: primers plans, segons plans, hi ha arquivoltes, hi ha arcs, hi ha profunditat, hi ha escales… Són edificis que podia haver fet un Le Corbusier en l’època experimental. Per tant, l’arquitectura com a construcció, l’arquitectura com a volumetria, l’arquitectura com a espai ocupat és una preocupació fonamental del Subirachs escultor que ell transporta a les seves peces escultòriques o a les seves peces pictòriques.
No conec cap artista tan plural… és que ho va fer tot! Fins i tot va participar en el disseny i la compaginació de llibres. Ho va fer amb la mateixa mentalitat d’escultor: blancs, negres, trencant la composició tradicional, aportant il·lustracions innovadores. Així doncs, en el camp gràfic, ell tenia unes ganes d’intervenir en els catàlegs, intervenir en els cartells, intervenir en els llibres que ell feia. I en aquesta dimensió de grafista hi ha la de cartellista: realment és bastant creatiu. Però hi ha sobretot la de creador de logos i marques, grans marques que encara estan vigents per a establiments, per a escoles, per a universitats acadèmiques. Res massa comercial, sempre vinculat a la cultura. Fa uns logos històrics que encara són presents avui a la nostra cultura. I, per tant, és senzillament saber aplicar l’arquitectura a una altra escala, explicar el volum escultòric a una altra manera de fer.”
