Eduard Vallès, expert en Picasso i autor de l’obra Picasso, obra catalana, d’Enciclopèdia Catalana, parla en aquest vídeo del Museu Picasso de Barcelona. Tot seguit podeu llegir la transcripció de les seves paraules.
“El Museu Picasso és el símbol per antonomàsia de la relació entre Picasso i Barcelona. És la vinculació física, en el sentit que allà hi ha dipositada una gran part de l’obra que l’artista va donar a Barcelona. El punt de partida del Museu Picasso de Barcelona va ser la voluntat de donar la col·lecció personal del secretari de Picasso, Jaume Sabartés, que es va fer efectiva l’any 1963. Posteriorment va ser Picasso qui va fer la gran donació a la ciutat de Barcelona de més de mil obres l’any 1970. Amb tot aquest fons el Museu Picasso va començar a tirar endavant.
Al principi aquest fet va rebre moltes crítiques per part de la intel·lectualitat francesa, en el sentit que no s’entenia com Picasso podia fer una donació tan important a un país com Espanya enmig d’una dictadura, un país que, a més, des del punt de vista museogràfic no tenia les condicions per tenir un museu tan important com el Museu Picasso. De fet no s’entenia que la primera gran donació que feia Picasso la fes a Espanya i no a França, que era el país on s’havia format i on havia assolit la glòria com a artista.
Concretament, Picasso va fer la donació a la ciutat de Barcelona. França l’havia assumit com un artista propi, i en aquest sentit no es va entendre gaire des d’alguns cercles intel·lectuals francesos que fes aquesta donació a una ciutat que no tenia res a veure amb França, que era el país que d’alguna manera l’havia consagrat com a artista.
Picasso va seguir de prop la creació del museu. Se li van consultar fins i tot quins eren els edificis que havia d’ocupar, i ell va optar per uns palaus del carrer Montcada perquè li evocaven la seva adolescència i joventut barcelonina. De forma regular se li anaven enviant les maquetes del futur museu. Per tant, ell va tenir molta cura de la seva creació, hi va estar molt al darrere. Se li ha d’agrair, aquest gest de voler tenir un control molt directe del museu i d’imposar el seu criteri.
El fons del Museu Picasso de Barcelona és un fons bàsicament dedicat a l’obra d’adolescència i joventut de Picasso. Al voltant del vuitanta per cent de les obres són de la primera època del pintor. A part, també hi ha la gran sèrie de Las Meninas, una sèrie d’olis molt importants que va donar el mateix Picasso a la mort del seu secretari Jaume Sabartés. Estem parlant d’una producció important sobretot des del punt de vista de formació de l’artista. En aquest sentit, podríem afirmar que el Museu Picasso de Barcelona és el museu més important del món des del punt de vista de l’estudi i l’anàlisi de la formació de Picasso.”
