Picasso i Carles Casagemas (vídeo 9/12 d'Enciclopèdia Catalana sobre Picasso) - Grup Enciclopèdia
En aquest vídeo, Eduard Vallès, expert en Picasso i autor de l’obra Picasso, obra catalana, d’Enciclopèdia Catalana, parla de la vinculació del pintor malagueny amb el també pintor Carles Casagemas. Podeu llegir les explicacions d’Eduard Vallès a continuació.

“Carles Casagemas és probablement un dels personatges més apassionants que ha donat mai l’art català. Es va conèixer amb Picasso a finals del segle XIX. Van mantenir només una relació de dos anys, però van ser dos anys molt intensos, amb unes existències durant aquest temps gairebé paral·leles. Van compartir taller durant un temps, van preparar plegats l’exposició a Els Quatre Gats i, sobretot, van fer junts el viatge iniciàtic a París. Per tant, són moments molt importants de la vida d’un artista que van compartir. Això va fer que Casagemas fos un dels personatges més retratats per Picasso, tant durant l’època en què es van conèixer com posteriorment, al suïcidi de Casagemas.

Un cop van arribar a París, Casagemas va conèixer una noia francesa, de nom Germaine, de la qual es va enamorar bojament, i això va precipitar els esdeveniments. Poc després, Picasso i Casagemas van tenir una discussió molt important a Màlaga que va significar el final de la seva relació.

Casagemas va tornar a París, on, després d’intentar disparar a Germaine, es va suïcidar en un cafè. Aquest dramàtic succés va resultar ambivalent per a Picasso. Des del punt de vista personal va ser un cop enorme, perquè havia estat el seu gran amic, amb qui havia compartit moments molt importants de la seva vida. Però, d’altra banda, va tenir una gran transcendència plàstica, perquè a partir de la mort de Casagemas Picasso va crear una sèrie de retrats evocant el suïcidi del seu amic. Concretament, va crear tres grans retrats de Casagemas amb el tret molt visible a la templa i, posteriorment, imatges de gran format molt impactants del seu enterrament que van contribuir a crear una extraordinària iconografia, que va tancar amb La vida, l’obra emblemàtica, l’obra mestra de l’època blava, en la qual apareixen confrontats Casagemas i Germaine.”

×