Pablo Picasso, Barcelona i Els Quatre Gats (vídeo 4/12 d'Enciclopèdia Catalana sobre Picasso) - Grup Enciclopèdia

En aquest vídeo, Eduard Vallès, expert en Picasso i autor de l’obra Picasso, obra catalana, d’Enciclopèdia Catalana, parla de la relació de Picasso amb Barcelona, i més concretament amb Els Quatre Gats. A continuació trobareu la transcripció de les seves paraules.

“Els Quatre Gats és un espai mític de la bohèmia barcelonina, on Picasso va fer les seves primeres passes com a artista. La seva gran primera exposició personal va tenir lloc en aquestes parets amb més d’un centenar de retrats d’amics seus, d’intel·lectuals i d’escriptors de l’època. Va ser una mena de bateig de Picasso a la Barcelona de l’època.

Els Quatre Gats, però, és un local que ha estat en certa manera mitificat, perquè en realitat no era una sala d’exposicions a l’ús. La sala per antonomàsia de Barcelona era la Sala Parés, que era on exposaven els grans artistes. Picasso en aquella època encara no havia adquirit un estatus important. i per tant va exposar a Els Quatre Gats, amb exposicions molt improvisades. De l’exposició de Picasso sabem que les obres fins i tot estaven penjades amb xinxetes, i que d’altres que no cabien a les parets eren per terra o fins i tot en carpetes que els col·leccionistes o possibles compradors podien fullejar. Va ser una exposició realment molt modesta, si bé la història l’ha magnificada.

Els Quatre Gats va ser per a Picasso un espai molt important en diversos aspectes. En primer lloc, per la relació que va poder tenir amb diferents artistes i intel·lectuals de l’època. En segon lloc, perquè Els Quatre Gats va ser sobretot un espai de transmissió que va anticipar-li una modernitat que posteriorment trobaria a París.

No hem d’oblidar que Els Quatre Gats és una derivació del mític local parisenc Le Chat Noir. Per a Picasso va ser un espai d’abeurament intel·lectual molt important. A més, hi va fer una relació molt bona amb el bàrman, Pere Romeu, i amb la seva dona -a tots dos els va retratar-, així com amb el seu fill. A part d’això, va anar adquirint una relació més estreta amb el local, i fins i tot va arribar a realitzar-ne una targeta publicitària i els menús del local.

El nivell de relació de Picasso amb Els Quatre Gats va ser molt important i molt estret. Però, malgrat la dimensió que ha adquirit posteriorment, el lloc va ser un local que va durar només sis anys, del 1897 al 1903, i el seu final va coincidir aproximadament amb la sortida de Picasso de Barcelona, que va ser l’any 1904.

Els Quatre Gats, a part d’una taverna i d’una sala d’exposicions, era també un local multidisciplinari on es feien tot tipus d’activitats, com putxinel·lis i ombres xineses. Era un lloc on es donaven cita una gran majoria dels intel·lectuals i artistes de l’època. No tots, però, estaven en un mateix estatus: hi havia la taula dels sèniors, amb personatges com Santiago Rusiñol, Ramon Casas o el crític Miquel Utrillo, que pertanyien a una generació anterior i havien adquirit un renom important dintre de l’art català que els permetia exposar, per exemple, a la Sala Parés; però també hi havia una nova generació d’artistes com Isidre Nonell, Anglada Camarasa o Joaquim Mir, entre els quals es trobava Picasso, tot i que potser eren una mica més grans que ell. Aquella era la nova generació de l’art català que estava prenent el relleu de totes aquelles patums, artistes que eren els moderns de l’època i que pretenien ocupar un lloc propi dins de l’art català.

Va ser precisament a Els Quatre Gats -a través de les exposicions que realitzaven i de les tertúlies on cadascú explicava les seves idees- on els artistes es van anar situant dins del panorama artístic català. I no només pintors i artistes, sinó també molts intel·lectuals i escriptors.

Picasso va freqüentar a Els Quatre Gats l’introductor de l’esperanto a Catalunya, Frederic Pujulà i Vallès, a qui va retratar. També hi va freqüentar escriptors, com per exemple Josep Maria Folch i Torres, a qui també va retratar, o Rafael Nogueras Oller. Hi va conèixer moltíssims intel·lectuals, perquè va ser un local per on va passar una gran part de la intel·lectualitat barcelonina del canvi de segle.”

×