Lola Badia, catedràtica de Filologia catalana i directora de l’etapa medieval d’Història de la literatura catalana, ens aproxima a l’Espill de Jaume Roig, una de les obres més destacades de la nostra literatura medieval. Podeu mirar el vídeo o llegir-ne la transcripció a continuació.
“L’Espill, de Jaume Roig, és una de les obres més destacables de la literatura catalana medieval; així ho pensem els que ens dediquem a això professionalment. Tot i que els 16.000 i escaig versos que conté no són de lectura fàcil, són com un desafiament al lector modern. Òbviament no ho eren per al lector contemporani, que compartia amb Jaume Roig una sèrie de coneixements històrics, culturals i literaris que feien accessibles les infinites bromes, sarcasmes i ironies que hi ha dintre d’aquesta obra.
Està concebuda com una mena de maledicció del gènere femení a través de la biografia d’un fals Jaume Roig, que era personatge inventat, que en les seves velleses rememora tots els mals que li han fet les dones. A través d’aquesta visió negativa, cruel i despietada del gènere femení, el que s’està fent és un retrat satíric de la societat de mitjan segle XV, que Roig coneixia, inspirat per la tradició satírica occidental. Roig era metge i això li permetia conèixer el món d’una manera molt directa, però també tenia una formació teològica i literària clàssica important, i amb això ell va jugar, i va crear un món de ficció tremendament impressionant i atractiu.”
