La decoració de Sant Pere de Sorpe (Alt Àneu) - (vídeo 19/19 pintura romànica) - Grup Enciclopèdia

En aquest vídeo podeu escoltar les explicacions sobre la decoració romànica de Sant Pere de Sorpe (Alt Àneu) que fa Montserrat Pagès, conservadora de pintura romànica del MNAC i directora de l’obra Pintura catalana. El romànic, d’Enciclopèdia Catalana. També transcrivim, a continuació, les seves paraules.

“La decoració de Sorpe és molt interessant i molt important per diversos conceptes. En primer lloc, hi havia diversos pintors que hi van treballar, un d’ells molt bo, que és el que va fer les escenes de la Història Sagrada: des de la Infància, l’Anunciació i el Naixement fins a aquesta Crucifixió extraordinària (cal lamentar, que no hi ha el rostre de Crist).

Era un mestre llombard diferent dels de l’escola de Pedret, i per tant, d’una altra escola llombarda. És una Crucifixió amb el cos de Crist, una meravella. En aquesta escena s’escenificava la història de la salvació, de la redempció. És de les primeres escenes, és a dir, és Nou Testament.

D’altra banda, als arcs de la nau hi ha un segon pintor. Es veu molt clarament si es contraposen les imatges. Fins i tot un profà pot veure que són de mans diferents, que no tenen res a veure. Aquí hi ha imatges al·legòriques: la barca de l’Església, que és manada per uns apòstols (és el símbol de la missió dels apòstols), collint les xarxes. La missió dels apòstols és captar, fer cristians, estendre el cristianisme amb l’anagrama de Crist, el crismó com a bandera.

A dalt hi ha una imatge que ha fet famosa una historiadora francesa, que la va estudiar fa molts anys. És la imatge de la Mare de Déu en majestat, asseguda amb el nen a la falda, com a sede sapientiae (seu de la saviesa), entre dos arbres: un de sec, que recorda el canelobre de set braços del judaisme, i per tant seria la Sinagoga; i l’altre, florit, amb flors i fruits, on posa rex, que seria l’Església. Per tant, la Mare de Déu és el nexe entre l’antiga llei i la nova llei, entre l’Antic Testament i el Nou Testament, entre la Sinagoga i l’Església. Ella és el nexe, l’arrel que porta d’un món a l’altre com a mare de l’infant. Hi ha tota una teologia al darrere.

Finalment, encara hi havia un altre pintor, als entredosos dels arcs, més senzill. D’aquesta església, que era tota decorada, hi ha restes in situ i, fins i tot, un mural nou, fins ara inèdit, que surt en el llibre, amb una escena de sant Cerni. Evidentment, era tot un programa que s’estenia a totes les parets de les esglésies.”

×