Els historiadors Josep Casamartina i Joan Minguet han conversat sobre els límits de l'avantguarda a la Fundació Vila Casas - Grup Enciclopèdia

Conversa límits de les avantguardes a la Fundació Vila Casas

L’historiador Josep Casamartina i Joan Minguet, professor d’art contemporani i director de l’obra Pintura catalana. Les avantguardes, han conversat als Espais Volart de la Fundació Vila Casas de Barcelona sobre “Els límits de l’avantguarda: figuració vs. abstracció”.

Un dels temes destacats durant l’acte ha sigut el paper que ha jugat la burgesia barcelonina i catalana en l’adquisició d’obres avantguardistes, que ha sigut històricament inexistent ja que sempre es mostrar molt poc interès cap aquesta tendència artística. Josep Casamartina ha explicat durant la conversa que ‘el gust conservador de la burgesia barcelonina, i part de la crítica de l’època, no va saber veure el mèrit artístic d’aquesta avantguarda’ i això va fer que moltes de les obres importants ara mateix formin part de col·lecions ubicades fora de Catalunya.

El nom que segurament ha ressonat més entre Minguet i Casamartina, així com també en les aportacions fetes pels assistents, ha estat el d’Ángeles Santos, ‘un personatge molt interessant dins el surrealisme, la figuració i la objectivitat’, segons ha apuntat Minguet. Per ell, ‘l’avantguarda catalana en aquells moments respirava germanor amb l’avantguarda espanyola dins un esperit ibèric comú’.

Respecte l’obra que ha dirigit, Minguet ha plantejat els dubtes que van sorgir a l’inici del procés i que també apunta a la introducció del llibre: quines obres s’hi inclouen i quines no? L’avantguarda catalana és la que van protagonitzar els artistes catalans, nascuts o no a Catalunya? Una vegada consagrats en el paisatge internacional (Miró i Dalí com a casos primordials), pot dir-se que les seves obres també formaven part de l’avantguarda autòctona? I més preguntes:

Els artistes estrangers que van venir a Catalunya fugint de la Primera Guerra Mundial van arribar a tenir un contacte prou intens amb els sectors interns per incorporar-los al relat? O només s’ho mereixen aquells artistes que van mantenir un lligam permanent amb el país, com Olga Sacharoff?

I què passa, per exemple, amb Picasso? Només ens aturem en les obres que va fer a Catalunya durant aquest període a Gósol, Horta de Sant Joan i Barcelona? Calia considerar altres obres atesa la influència que va exercir la seva trajectòria?

Per aquest motiu, tal com ha apuntat Minguet, la inclusió o exclusió d’uns autors o d’unes obres no depèn només de criteris historiogràfics, sinó que s’ha volgut representar l’alta riquesa de la visualitat d’avantguarda a Catalunya.

Mira els vídeos sobre les avantguardes catalanes   

×