Francesc Fontbona, historiador de l’art i director de l’obra Joies del barroc català. Del Renaixement i del Vuit-cents, d’Enciclopèdia Catalana, enumera en aquest vídeo les obres més destacades d’aquests períodes. A continuació en podeu llegir la transcripció.
“De l’època renaixentista un exemple extraordinari és la Casa de la Vila d’Arnes. Arnes, a la Terra Alta, té un Ajuntament que és un palauet del Renaixement, com els de Florència, amb l’única diferència que en comptes de tenir trenta finestres en té cinc. És una peça perfecta, clàssica, és el que es feia al Renaixement: recuperar els estils grecollatins, els estils dòric, jònic, corinti, toscà, els frontons, etc.
Del Barroc podríem posar com a exemple qualsevol dels grans retaules que han subsistit. Posem per cas el retaule del Miracle del Riner: és un retaule barroc extraordinari, molt espectacular, policromat, daurat; és el típic exemple de l’estil.
Del neoclassicisme podríem posar com a exemple molt significatiu la Llotja de Mar de Barcelona, que si bé és un edifici amb el cor medieval —perquè a dintre encara hi ha les dues grans sales gòtiques (la de la planta baixa i la de la part alta del Saló dels Cònsols)— tot el recobriment i tota la reforma de finals del segle XVIII es van fer dins d’aquestes normes academicistes que havia imposat l’Acadèmia.
I més endavant, podríem mencionar dos exemples molt diferents. Un exemple, més historicista, seria el Teatre del Liceu, per la seva significació i perquè és un dels grans teatres d’òpera del món, fins i tot per capacitat. Té un estil molt convencional, però molt espectacular. L’altre exemple seria el mercat del Born, que té un estil que ningú no es va proposar crear. Era simplement l’estructura de ferro que aleshores es va començar a utilitzar en l’arquitectura nua. Però amb el temps s’ha vist que allò a què no s’havia volgut posar cap maquillatge perquè era un vulgar mercat ara es veu com l’aportació més genuïna de l’arquitectura del segle XIX, que és l’arquitectura del ferro.”
