A continuació transcrivim les explicacions sobre el baldaquí de Sant Serni de Tavèrnoles (Osona) de Montserrat Pagès, conservadora de pintura romànica del MNAC i directora de l’obra Pintura catalana. El romànic, d’Enciclopèdia Catalana:
“El baldaquí de Tavèrnoles, que prové d’un dels absis laterals del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, és una obra extraordinària per l’amplitud i la iconografia. Representa la segona vinguda de Crist a la fi dels temps, la segona parusia, dins d’una màndorla i portat per uns àngels, dels quals es veu molt clarament l’impuls i el moviment. És una obra de primers del segle XIII on l’estil 1200 es veu molt clarament en el rostre d’aquell àngel tan bonic, el més ben conservat. A part que tota la cresteria, totes les bigues i sanefes es conserven molt bé. També és molt interessant la inscripció «Ego sum pia, veritas et vita» (Soc la pia, la veritat i la vida). És la mateixa inscripció que trobem en l’absis de Mur, a Boston. Això ens reporta també a uns orígens culturals comuns amb els de la Seu d’Urgell, encara que molt vinculats a Ripoll. A primers del segle XI un antic monjo de Ripoll va ser abat de Tavèrnoles. Per tant, la base cultural de substrat que va anar alimentant culturalment el monestir prové d’aquests orígens que es remunten al món carolingi, al qual Ripoll tenia una gran adhesió cultural, i Tavèrnoles, també.”
