Rosa Alcoy, autora de Pintura catalana. El gòtic, publicat per Enciclopèdia Catalana, i catedràtica d’Història de l’art de la Universitat de Barcelona, explica en aquest vídeo l’obrador de Ramon Destorrents, que va rebre els encàrrecs de Pere el Cerimoniós.
“Després de la pesta negra es va crear un buit important, perquè els Bassa van desaparèixer a causa, justament, d’aquesta epidèmia. Quan es van haver de recuperar els obradors, Ramon Destorrents va ser el pintor que va substituir els Bassa com a pintor del rei i els encàrrecs del rei van passar a aquest artista, que va concloure algunes obres que havien deixat inacabades els Bassa. Consta per la documentació que és un artista que té aquest paper.
Una de les obres –se n’hi han atribuït moltes, però no totes, crec jo, corresponen a la seva creació– que li podem atribuir és el bancal de sant Onofre, que es conserva a la catedral de Barcelona, cosa que no vol dir que fos una obra feta per a la catedral de Barcelona, encara que tampoc ho podem negar radicalment. S’ha dit que podria ser una obra vinculada al monestir de Pedralbes, que tenia grans lligams amb la catedral, però en tot cas ara es troba en aquesta seu. És un conjunt ageogràfic vinculat al món dels eremites –sant Onofre és un eremita–, i ens mostra un paisatge continu seguit d’escenes de Tebaida. És a dir, aquesta idea de la vida allunyada de les grans poblacions i apartada, i tota la història del sant. Aquest estil que veiem a la peça, que és una peça molt brillant i molt interessant, el podem retrobar no només en taules, sinó també en grans obres del món del llibre, com ara al Breviari d’amor, de Matfre Ermengau, que és l’autor del text, que es conserva a la British Library. Hi ha altres manuscrits i exemplars d’aquest mateix text en altres biblioteques europees, però a parer meu aquest és el més proper a l’estil de Destorrents i al que seria també el Mestre de Rubió. És una tesi que haurem de discutir bastant, encara, però que crec que ens marca una pauta i vincula tot això amb el món italianitzat, però també amb la cultura europea del nord, amb París.
En aquest cas estem parlant d’abans de Pere el Cerimoniós: els Bassa estan en època d’Alfons el Benigne i de Pere el Cerimoniós, bàsicament, tot i que Ferrer Bassa potser té les seves arrels en època de Jaume II. Quan parlem de la segona meitat del segle XIV i de la recuperació posterior a la pesta negra, som clarament a l’etapa de govern de Pere el Cerimoniós, Pere III per a nosaltres i Pere IV per als aragonesos.”
