Com s’estructura la societat durant les etapes de naixement de la nació catalana? Josep M. Salrach, catedràtic d’Història medieval de la UPF i director de Naixement de la nació catalana, obra publicada per Enciclopèdia Catalana, ho explica en aquest vídeo.
“En l’etapa dels orígens de la nació catalana, que hem volgut fer arribar a principis del segle XIV, es poden distingir des del punt de vista del protagonista social dues etapes molt marcadament diferenciades.
Una etapa és la que va del segle IX a mitjan segle XII, en què la direcció històrica la té la noblesa. La noblesa és senyora dels pagesos i el protagonisme el tenen els senyors i els pagesos: els senyors perquè fan la guerra i governen, i els pagesos perquè treballen i treballant els mantenen a tots. I evidentment també té protagonisme l’Església, la direcció de la qual la tenen bisbes i abats, que estarien al nivell de posició social de l’alta noblesa. Per tant, en aquesta primera etapa la història de Catalunya és la història de la noblesa, la pagesia i la jerarquia de l’Església. I aquests són els que configuren l’època comtal, l’època del principat de Barcelona — Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV…– i d’aquests grans prínceps dels segles XI i XII.
Però arriba un moment en què aquest creixement econòmic que ha fet possible tot això i que ha començat a l’interior del camp amb el creixement agrari surt a fora, es fa extravertit i uneix el camp amb la ciutat. I del camp van cap a ciutat fills petits de la pagesia, que seran l’embrió de la burgesia. I aquests nois són -segle XII i sobretot XIII- els mestres, els obradors i els grans mercaders, que fan la riquesa de la ciutat.
Llavors tenim un altre protagonista en la història de Catalunya a partir del segle XIII que és el ciutadà, que amb la seva riquesa finança la gran expansió, que és el gran aliat del rei. Jaume I li diu al seu gendre, el rei de Castella: «No et fiïs de la noblesa, que et trairà». I ell sap que els diners i els homes fidels seran els de la ciutat.”
