Rosa Alcoy, autora de Pintura catalana. El gòtic i catedràtica d’Història de l’art de la Universitat de Barcelona, explica en aquest vídeo la rellevància de l’anomenat Saltiri anglocatalà de París i la cultura figurativa que representa.
“El Saltiri anglocatalà de París és una obra extraordinària, que està a l’altura dels grans manuscrits europeus d’aquest període. La seva característica bàsica és que és una obra heretada dels millors tallers anglesos, els més sobresortints, els primers. Aquests tallers van recuperar una tradició molt perduda, la de l’art medieval del Saltiri d’Utrecht, però que des del punt de vista de la iconografia del llibre estan dins l’onada estilística del 1200, per tant dins de la cultura bizantinitzant oriental que s’imposava en aquell moment.
Cal dir que tots aquests miniaturistes anglesos treballen a finals del segle XII i que el seu paral·lel més important són les pintures de Sixena, aquestes famoses pintures de què tots hem sentit a parlar darrerament per raons diverses. La cultura figurativa de Sixena és present en un llibre en color –ara veiem Sixena bastant en blanc i negre després que les pintures fossin cremades l’any trenta-sis.
D’altra banda, sabem que el Saltiri va arribar a Catalunya molt aviat, perquè no es va arribar a tancar: els tallers anglesos no van aconseguir completar l’obra i van deixar tot un seguit de miniatures sense color, només dibuixades. No sabem quines en van ser les circumstàncies, però el llibre va quedar així durant molt de temps. Al segle XIV es va decidir que s’havia de concloure d’alguna manera, i es va cridar Ferrer Bassa i el seu obrador perquè completessin les miniatures. Ferrer Bassa va colonitzar els dibuixos del segle XII; hi ha unes miniatures que són heterogènies en aquest sentit, tenen una base del XII i una capa d’acabat del XIV. Després va arribar la continuïtat, amb tot un seguit de miniatures que eren pròpiament catalanes fetes a l’obrador de Ferrer Bassa i que tenen unes característiques diferents de les del taller anglès, tot i que en el meu parer Ferrer Bassa va estudiar aquest taller anglès. És un exemple, doncs, de cultura figurativa de primer ordre, i cal molt temps per explicar-la amb tot el detall que mereix.”
