Quines van ser les relacions entre la noblesa occitana i el comtat de Barcelona? Josep M. Salrach, catedràtic d’Història medieval de la UPF i director de Naixement de la nació catalana, obra publicada per Enciclopèdia Catalana, ho explica en aquest vídeo.
“Tot i la seva complexitat, la relació entre Catalunya i Occitània s’explica bé i extensament a Naixement de la nació catalana. Les relacions entre Catalunya i Occitània van arribar a un moment de plenitud cap al 1200. No sense dificultats, però. Hi havia dos grans centres polítics que somniaven a dominar el conjunt, que era els comtes de Tolosa i els comtes de Barcelona. Els que més podien i més se’n sortien eren els comtes de Barcelona. A la desesperada els comtes de Tolosa van demanar ajuda als reis de França. I aquí es van equivocar rotundament: els reis de França van intervenir per quedar-s’ho tot amb l’ajuda de l’Església, del Papa de Roma.
Això és molt complex, perquè el Papa de Roma volia afirmar l’autoritat dels seus bisbes davant d’una noblesa que era una mica díscola a deixar-se sotmetre per l’Església. I tot plegat va determinar una conjuntura política en el marc de la qual el monarca francès va enviar unes croades, perquè actuava d’acord amb el Papa, contra la terra occitana, amb el pretext que una part dels occitans s’havien fet càtars, heretges.
L’heretgia acabarà sent una invenció -tot i que en part, no totalment- per poder combatre en la terra occitana i sotmetre-la més durament a l’obediència a Roma i incorporar-la a la monarquia francesa. El comte rei Pere el Catòlic va intentar frenar això i va acabar morint a Muret i perdent Occitània per la causa catalana. Jaume I va tenir la possibilitat de tornar-hi, però va optar més per l’expansió mediterrània que per la ultrapirinenca. Això va doldre a la societat occitana i als poetes que maleeixen Jaume I per haver-los abandonat; això diuen ells, els poetes occitans, és clar.”
Sol·licita informació sobre Naixement de la nació catalana
