Reconversió industrial i augment dels serveis. 15 moments de la Catalunya contemporània (1980-2015) - 5/15 - Grup Enciclopèdia

Els historiadors Manel Risques, professor d’Història contemporània de la Universitat de Barcelona, i Andreu Mayayo, catedràtic d’Història contemporània de la Universitat de Barcelona, conversen sobre la reconversió industrial a Catalunya a partir d’imatges de l’obra Catalunya 1980-2015. Història en fotografies, publicada per Enciclopèdia Catalana.

Manel Risques: Els anys vuitanta van ser anys de reconversió industrial duríssima, que també va suposar un canvi en el paisatge urbà industrial. Aquesta imatge mostra el contrast entre el que va suposar la destrucció d’aquest espai industrial i el que va venir a substituir-lo, un nou concepte d’indústries que es va desenvolupar posteriorment.

Andreu Mayayo: Catalunya es presentava com la fàbrica d’Espanya; però, en aquells anys, el tèxtil, el metall, la indústria química i la indústria agroalimentària —fonamentals en la generació de riquesa i d’exportacions de Catalunya— van entrar en crisi, als anys vuitanta.

L’economia catalana sempre és molt sensible al que passa a l’exterior i per això ens van afectar tant les reconversions industrials. La imatge triada, a més de dura, és trista, pel que representa la fàbrica no només com a lloc on es produeix i es genera riquesa, sinó també com a element de relació social: a la fàbrica hi ha persones, hi ha sindicats, hi ha sindicalisme, hi ha conflicte, hi ha millora, hi ha consens, hi ha negociació, i aquest espai de fàbriques segurament és el que hem perdut. La gran diferència entre les fàbriques dels anys vuitanta i les de l’actualitat es pot resumir en la imatge d’una fàbrica robotitzada on no hi ha persones.

MR: I en compensació va venir el creixement en el sector de serveis, amb un component nou que aquesta imatge identifica.

L’estat del benestar

MR: Pràcticament no teníem estat del benestar. L’estat del benestar es va començar a construir fa relativament poc. Hi ha qui situa aquesta construcció en els pactes de la Moncloa, que són l’origen del nou estat del benestar, un estat del benestar que ens porta a imatges molt dures com aquesta, que posa en evidència els forts límits que encara té.

AM: Per tenir estat del benestar s’ha de tenir allò que es diu democràcia i, sobretot, pagar impostos, polítiques fiscals. Dissortadament, aquí l’estat del benestar que vam construir és molt feble, i els sectors més febles s’han vist molt afectats en temes tan importants com l’habitatge. Allò que abans només requeria un 10% o un 15% dels teus ingressos ara arriba a representar el 50% o el 60% de les despeses mensuals.

MR: Això ens hauria de fer conscients del fet que la preservació de l’estat del benestar és possiblement el bé més preuat que podem tenir ara.

AM: Darrere de les estadístiques hi ha persones: la gent gran i la gent més jove són els sectors febles. La societat la constitueixen les persones; no només estadístiques i creixement econòmic, sinó realitats palpables al nostre país.

Sol·licita informació sobre Catalunya 1980-2015. Història en fotografies

×