Es pot parlar d’Estat català a l’edat mitjana? Ho explica en aquest vídeo el catedràtic d’Història medieval de la UPF Josep M. Salrach, director de Naixement de la nació catalana, obra publicada per Enciclopèdia Catalana.
“Els historiadors parlem d’estat feudal. Sabem que l’estat és una construcció política molt moderna. Però és clar que quan diem estat pensem en un poder institucionalitzat i expressat en institucions. Si per estat entenem un poder institucionalitzat amb un marc jurídic definit, i sobretot pensem que estat és l’expressió institucionalitzada del dret, òbviament hi ha un Estat català.
En el llibre Naixement de la nació catalana podem parlar clarament d’estat, almenys a partir del segle XIII. Per què? Perquè encara que hi hagi un poder personal del rei, és ja un poder institucionalitzat, el poder és la corona més que el rei. La corona és una institució que es transmet amb unes normes molt clares, de pares a fills, i el rei no en pot fer el que vulgui. Fins i tot quan intenta dividir els estats de la corona això genera reaccions i disgust entre els seus súbdits. I quan el rei manipula la moneda la ciutat de Barcelona li compra el dret sobre la moneda perquè no la manipuli. És a dir, el poder s’institucionalitza.
El poder s’institucionalitza de tal manera que el Govern central també s’organitza: a Aragó amb governants aragonesos, a Catalunya amb governants catalans. I per sota del poder central que es va institucionalitzant hi havia la figura del conseller, la figura del tresorer, la figura del mestre racional, etc. També va anar apareixent el poder territorialment organitzat: els batlles i els veguers. I després va anar apareixent cada vegada més clarament a partir del segle XI però més al segle XII, fent eclosió al XIII, el parlament i les corts. Parlament i corts, que no són exactament el mateix. El parlament és cada braç reunit per separat amb el rei, un o dos braços: ciutadans amb el rei, o ciutadans i eclesiàstics amb el rei, o nobles amb el rei; les corts són tots ells reunits amb el rei per fer la gran política. I a més es creen en aquest moment la fiscalitat d’estat, els impostos -segle XIV-, la fiscalitat municipal, els governs municipals… Si això no és un estat, què és un estat? En el sentit medieval del terme, el sentit feudal. Clarament és un estat, això.”
