Eduard Vallès, expert en Picasso i autor de l’obra Picasso, obra catalana, d’Enciclopèdia Catalana, parla en aquest vídeo del vincle entre el pintor malagueny i Barcelona. Podeu mirar el vídeo o llegir-ne la transcripció.
“Picasso arriba a Barcelona amb només tretze anys. És un adolescent nascut a Màlaga, ha passat per la Corunya i arriba a Barcelona amb una edat on encara té tot el món per conèixer. De seguida comença a estudiar a l’Escola de Belles Arts. Es mou en un ambient molt familiar, molt domèstic –en els primers temps l’entorn més immediat de Picasso són els seus pares i alguns amics molt directes–. Però, a poc a poc, comença a interessar-se pel nervi de la ciutat, per la vida de Barcelona, i en aquest sentit Barcelona és una ciutat que no té res a veure amb la Corunya o amb Màlaga, per exemple: és una ciutat absolutament cosmopolita, al costat del mar, molt vinculada amb França. Per tant, és una ciutat que li proveeix una sèrie d’inputs que ell no havia rebut fins aleshores.
L’obra picassiana realitzada a Barcelona té dues línies, una de més intel·lectual, com per exemple els retrats que fa d’artistes i intel·lectuals, i una de més tipista, que consisteix a retratar els baixos fons, les tavernes, els cafès concert. Són els dos extrems que a Picasso l’interessen d’una forma molt especial. Anar del món més intel·lectual, més format, més elitista, fins al món més baix i més vinculat a la vida nocturna. Aquests eren els dos vectors sobre els quals es va moure de forma habitual l’obra de Picasso.
És molt important també tota la iconografia que va vestir Picasso al voltant del món del toro. Hem de tenir en compte que l’any 1900 es va crear la tercera plaça de toros a Barcelona, i Picasso va tenir ocasió d’assistir a moltes corrides. L’obra d’aquella època està plena d’escenes taurines.
Picasso va pintar terrats a Barcelona des del 1895 fins que va marxar. Probablement les obres més emblemàtiques que va fer van ser uns terrats blaus pintats l’any 1902 i l’any 1903, que representaven una mena de clars de lluna. Eren obres on importava molt la volumetria i on Picasso va buidar-se interiorment. Són obres fetes des d’espais apartats de la vida quotidiana, apartats del soroll. D’alguna manera els terrats tenien molt a veure amb una part de la personalitat de Picasso. Ell era un personatge molt extrovertit, però també tenia aquest punt introvertit i melancòlic. Els terrats li permetien desconnectar del món real: aquests terrats blaus desprenen aquesta part de la seva personalitat que Picasso ens amagava.”
Mira els altres vídeos sobre Picasso al canal d’Enciclopèdia Catalana a YouTube.
