El 13 de novembre del 1961, Pau Casals torna a la Casa Blanca. Casals ja era una personalitat valorada internacionalment musicalment el 1900; per tant, 60 anys després el seu prestigi serà insuperable. Tindrà lloc un concert amb Alexander Schneider i Mieczysław Horszowski, i hi haurà unes peces singulars. Aquestes peces, en aquest famós concert, seran un preludi: la Siciliana, la tromba, i plan, l’Air de diable de Couperin, i també Schuman i Mendelssohn. Aquest concert, que trenca el silenci de Casals en aquest període, el fa amb la condició de poder parlar amb una de les persones més poderoses del món, el president dels Estats Units, Kennedy. Ho aconsegueix gràcies a la preocupació per les arts i la música de Jackie Kennedy. A la pel·lícula i a l’exposició del MoMA de Nova York o al mateix centre de memorial de Kennedy, a Boston, es pot veure la presència de Casals en un famós sopar, en què té lloc una entrevista en la qual Casals vol manifestar el combat per la pau. No arribarà a bon port: la política dels Estats Units seguirà els seus objectius implacables. Pau Casals, però, haurà exposat el seu parer, la seva posició. Amb Kennedy (amb qui no tenen ni una fotografia oficial junts) mostrarà que aquell silenci que ell ha fet amb un concert pugui donar un toc per al que és el seu gran objectiu en temps de guerra freda i amb amenaça nuclear: el combat per la pau, una de les grans preocupacions de Casals, que bé mereix el coneixement del que va significar.
Josep Maria Figueres, historiador i autor de Pau Casals. Música i compromís ha triat 10 moments clau en la vida de Pau Casals. En aquest setè vídeo explica el concert a la Casa Blanca. A continuació podeu llegir la transcripció de les seves paraules.
