Sol·licita informació sobre Miró i els poetes catalans
Vicenç Altaió, poeta i expert en Joan Miró, explica en aquest vídeo el context i contingut de l’obra Miró i els poetes catalans, publicada per Enciclopèdia Catalana i que ha dirigit. Tot seguit podeu llegir la transcripció de les seves paraules.
“El llibre Joan Miró i els poetes catalans està emmarcat en tot el segle XX, un segle que per a Joan Miró comença l’any 1918, quan acaba la I Guerra Mundial.
Està emmarcat en l’aventura del dadaisme, el surrealisme i els moviments d’avantguarda d’una manera molt particular i utòpica.
Aquest segle està emmarcat per la Guerra Civil Espanyola, que el foragita i l’omple de silenci i de tristesa, i a la vegada per la imatge d’un país tan culte com era França ocupat per l’exèrcit alemany.
És el Miró de la revolta i dels canvis que veurà el gran pont de la seva obra cap als Estats Units i cap al Japó, d’on capta la síntesi sincrètica de l’escriptura visual japonesa, i influeix en els artistes de l’expressionisme abstracte americà, en la seva llibertat gestual. I, retornant a Catalunya, Miró lidera el món de la cultura havent fet de pont amb la segona avantguarda i obrint la seva Fundació Joan Miró l’any 1975 amb la mort de Franco.
És el renaixement d’una nova cultura, de la qual ell tornarà a ser el més jove dels joves. Joan Miró omple tot un segle i, com es veu al llibre, és el marc de la revolta del jo líric, del fracàs de les revoltes revolucionàries col·lectives i del desig d’una nova llibertat que comença després de la mort del franquisme i del renéixer cultural de Catalunya. Ell, amb la mateixa llibertat de sempre.”
