De l’eurocomunisme a l’ecosocialisme. 15 moments de la Catalunya contemporània (1980-2015) - 2/15 - Grup Enciclopèdia

Manel Risques, professor d’Història contemporània de la Universitat de Barcelona, i Andreu Mayayo, catedràtic d’Història contemporània de la Universitat de Barcelona, conversen entorn la classe política a partir d’imatges de l’obra Catalunya 1980-2015. Història en fotografies, publicada per Enciclopèdia Catalana.

Andreu Mayayo: En les imatges del començament de la construcció de l’autogovern hi trobem dirigents polítics de tots els partits. En aquest cas són del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), persones que tenien vocació política. Molts d’ells venien de la clandestinitat i van passar a ser extraordinàriament coneguts per la seva activitat professional. Va ser el cas, per exemple, de l’escriptor Manuel Vázquez Montalbán; del periodista Andreu Claret Serra; del conseller Salvador Milà; del pare de la Constitució, Jordi Solé Tura; del portaveu parlamentari Maties Vives; d’Eulàlia Vintró, i de Joan Botella, entre d’altres.

A tots els partits, no només al PSUC, hi havia gent molt reconeguda professionalment en els seus camps d’actuació que generosament dedicava el seu temps i la seva vàlua al bé comú.

Manel Risques: En aquesta altra imatge es veu Eulàlia Vintró amb cara inexistent i en un procés de substitució per part d’una nena assenyalada per una altra que s’ho està passant molt bé.

AM: Quan parlem dels polítics del passat, del segle XX, tenim la idea que eren persones molt serioses. I sí que eren serioses, rigoroses i s’ho prenien molt seriosament, però també eren com tothom avui en dia: enormement entranyables i simpàtics. Ha d’haver-hi espai per a la discussió i per al debat, com n’hi havia a les festes de treball que organitzava el PSUC, en una de les quals va ser feta la foto.

Sol·licita informació sobre Catalunya 1980-2015. Història en fotografies

×