Quins van ser els referents literaris de Joan Miró? Vicenç Altaió, director de l’obra Miró i els poetes catalans i expert en l’obra de Miró, ho explica en aquest vídeo.
“Quan Miró entrava al seu estudi, el primer que feia era agafar un llibre de poemes i llegir-lo, de la mateixa manera que quan era jove practicava l’esport o el ball. La poesia és un exercici per al ritme de la mà d’un pintor. La poesia és sentir la nit i sentir els planetes en xoc, i també sentir el so de la naturalesa desmembrat.
Entre els llibres que ell llegia hi trobem les tres revoltes. La revolta de Rimbaud: cal ser un altre, cal inventar un món nou, modern. La revolta de Baudelaire: el llenguatge oral, l’olfactiu, el tacte, són un mateix. Per tant, Miró practica la sinestèsia derivada del poeta de la modernitat, Baudelaire. La poesia està trencada en l’espai, no és de dreta a esquerra, lineal com la prosa, clara i entenedora, com es pretén que sigui la història. La poesia per a un dadaista o per a un futurista són xocs, impactes de colors, retalls dels sintagmes, i escampar-ho a la pàgina en blanc que és la tela, com va ensenyar el poeta Mallarmé. Són tres revolucions que venen de la poesia moderna: el món nou, la sinestèsia i l’espai. Per això Miró és un poeta.”
