Les institucions de l'autogovern. 15 moments de la Catalunya contemporània (1980-2015) - 1/15 - Grup Enciclopèdia

Manel Risques, professor d’Història contemporània de la Universitat de Barcelona, i Andreu Mayayo, catedràtic d’Història contemporània de la Universitat de Barcelona, conversen sobre les institucions de l’autogovern a Catalunya, a partir de les imatges de l’obra Catalunya 1980-2015. Història en fotografies, publicada per Enciclopèdia Catalana.

Manel Risques: Parlar d’institucions d’autogovern vol dir començar a posar al centre d’atenció allò que és la base de tot sistema d’autogovern: les eleccions. Sense un sistema electoral democràtic no tindríem unes institucions d’autogovern; per això posem èmfasi en aquesta imatge del Parlament en un moment de tensió: quan Josep Benet va presentar la moció de censura a un Jordi Pujol que se’l mirava amb una cara que podem interpretar sorneguera o de suficiència per la impossibilitat que la moció prosperés.

Andreu Mayayo: Jordi Pujol sempre ha reivindicat Josep Benet com un dels seus referents polítics. De fet, durant l’antifranquisme i la Transició, Josep Benet va ser la persona important. Però la situació es va capgirar a partir de les primeres eleccions de l’any 1980, quan tot feia pensar que les esquerres governarien Catalunya però, en canvi, va ser Jordi Pujol qui va aconseguir la presidència de la Generalitat i va obrir un període de 23 anys de governs continuats. Pujol va construir un gran partit, Convergència i Unió, i les bases efectives de l’autogovern a Catalunya.

MR: Sembla que una mica li vingui a dir: “Mira, soc on pensaves que series tu”.

AM: És el deixeble que diu al mestre: “Gràcies per tot això, però ara em toca a mi i no li toca a vostè. Els vots han anat d’aquesta manera”.

AM: De totes maneres, el Parlament de Catalunya és molt més plural que la resta de parlaments de l’Estat. Ho ha estat tots aquests anys i encara ho és avui en dia. Perquè a Catalunya, més enllà de l’eix social esquerra-dreta, l’eix nacional permet que determinades forces polítiques hi siguin presents. Aquesta altra foto preciosa, dels clauers, reflecteix la pluralitat que hi ha al Parlament de Catalunya des de l’any 1980.

MR: La pluralitat identificada amb els clauers, uns clauers que s’ajusten als armariets que tenen els partits polítics dins del Parlament de Catalunya.

AM: Al Parlament d’Espanya, durant molt de temps, amb dues claus pràcticament n’haurien fet prou: el bipartidisme imperava fins fa poc. A Catalunya hem tingut més pluralitat.

Sol·licita informació sobre Catalunya 1980-2015. Història en fotografies

×