Santi Barjau, doctor en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i director de l’obra Cartells catalans. Òpera, teatre i espectacles 1890-2015, publicada per Enciclopèdia Catalana, explica en aquest vídeo el cartellisme català d’espectacles durant l’etapa que va del 1990 al 2015.
El cartellisme d’espectables en les últimes dècades, des dels Jocs Olímpics fins a l’actualitat, no la podem valorar amb una perspectiva tan consolidada com en altres etapes. La podem veure amb la diversitat de diferents plantejaments i uns elements homogenis com l’ús abundant de la fotografia com a base del disseny del cartell: fotografies dels actors o d’una escena de l’obra, o fotografies que evoquen l’essència de l’espectacle que es vol anunciar, etc.
En alguns casos el cartell ja no és com cent anys abans la peça important i bàsica de l’estratègia de comunicació d’una obra de teatre o d’un espectacle; moltes vegades és només un recordatori d’un espot publicitari, d’una imatge, d’un filmet que és el que circula més per les xarxes. El cartell és un instant congelat d’un relat visual que s’ha vist per altres mitjans.
Una companyia destacada del panorama teatral és la Fura dels Baus, que va revolucionar amb els seus espectacles no convencionals el món teatral i els seus cartells. Per exemple, el de l’estrena de l’espectacle Noun ho reflecteix amb un conjunt de fotografies com tretes d’un fotomatón amb diferents expressions dels actors.
Així com en general els cartells anuncien una estrena d’un espectacle, una reposició d’una obra o se centren en els actors, les companyies o els autors, també hi ha cartells per ocasions més especials. Per exemple, el cartell que es va editar amb motiu de l’incendi del Gran Teatre del Liceu per incitar a col·laborar en la seva reconstrucció: una fotografia de les bastides i de la situació en què estava el teatre després de l’incendi.
L’auge de les companyies de teatre en els anys posteriors a l’inici de la democràcia, té un dels seus representants en Comediants, nascuts del teatre de carrer, del circ i del happening. També s’introdueixen en adaptacions d’obres literàries com el cas d’El llibre de les bèsties, de Ramon Llull, en el qual representen aquesta faula medieval amb una escenografia i un vestuari de l’autor del cartell, el dibuixant Guillén.
La creació del Teatre Nacional de Catalunya per part de la Generalitat de Catalunya, representa la consolidació d’un teatre públic que vol posar en escena els grans clàssics catalans internacionals i obres també més experimentals d’autors moderns. Sota la direcció, inicialment de Josep M. Flotats és el gran teatre públic català, tal com veiem en el cartell de l’obra Àngels a Amèrica, una de les obres que s’hi han representat.
El centenari del l’Institut del Teatre el 2013, clou aquest recull de cartells dedicats al món del teatre, òpera i espectacles amb una imatge d’escultures de Jaume Plensa que semblen, o espectadors asseguts a la platea o els actors que surten a saludar al final ja en agraïment del final de l’obra.
Sol·licita informació sobre Cartells catalans. Òpera, teatre i espectacles 1890-2015
