Paula Bonet

L'anguila

Sinopsi

El debut literari de Paula Bonet, la pintora espanyola més important i popular dels últims anys.

Novel·la calidoscòpica, L'anguila endinsa el lector en aquells dies lluminosos en què Paula, encara nena, visitava el seu avi a la botiga familiar, plena de mobles que prefiguraven els camins foscos que els anys i la vida li tenien reservats. Els fantasmes que habitaven la botiga de l'avi passen a formar part d'una memòria llunyana i feliç que s'alça com un refugi contra un present marcat pel despertar del cos, de la consciència de ser carn, font de desig i sexe. Ser un cos que crea vida i alhora la rebutja i la destrueix sense raó. Ser un cos que, de sobte, es torna estrany i aliè, habitat pels ulls que el miren i li donen forma a cada instant.

L'anguila és una mirada descarnada al passat, al camí que configura el que som, una exploració de la memòria, del cos violentat, la carn i la sang d'una vida perduda.

«La renovadora obra de Paula Bonet, en desmarcar-se del que hem anat sentint tota la vida, ens transporta a un art enginyós, complex, savi, que fa avançar permanentment els nostres límits.» Enrique Vila-Matas

«Bonet, sense compassió ni autocomplaença, escriu una novel·la amb un final feliç: el món es comença a transformar, i una dona es fa un autoretrat amb la carn de l'escriptura, els àcids i els olis.» Marta Sanz

Sobre l'autor/a

Paula Bonet (Vila-real, 1980) és llicenciada en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València, completa la seva formació a la NYU de Nova York, a la UPC de Santiago de Xile i a Dedalo Arte, Itàlia. Fins fa relativament poc el seu estil era l'oli, un treball pictòric que combinava amb tècniques de gravat. Va treballar la xilografia, la litografia i la serigrafia al Taller 99 de Santiago de Xile, així com a Urbino, Itàlia. Però el seu caràcter impulsiu i les esperes i la paciència a les que obliguen aquestes tècniques degut als temps de secat, unit a la dificultat d'integrar amb les imatges parts de text que segons el seu criteri era necessari que convisquessin amb la imatge en sí, li van fer canviar els olis, el coure, la fusta i les gúbies pel bolígraf, l'aquarel·la i la tinta xinesa. El resultat és més ràpid i directe, i la rapidesa i la immediatesa són característiques que seu treball més recent exigeix. Aquesta velocitat també la podem aplicar a la manera en que la seva obra s'ha expandit per internet: com la pólvora. Ara li arriben encàrrecs des de punts tant dispars com Mèxic, Hong Kong o París.