L’escriptora, traductora i correctora Tina Vallès (Barcelona, 1976) ha guanyat el premi Folch i Torres 2020, amb l’obra Els pòstits del senyor Nohisoc. El premi s’ha fet públic durant la gala de la Nit de Santa Llúcia, celebrada al TNC, i li ha estat atorgat “per oferir una narració imaginativa i suggerent, per capturar amb convicció i ofici la mirada d’un infant sobre el món dels adults i per la capacitat per construir una història d’intriga a partir d’un fet mínim i quotidià”.
A ella li agrada dir que «fa llibres». Escriu per a lectors de totes les mides. Per als més grans, ha escrit llibres de contes —L’aeroplà del Raval (2006), Un altre cop d’absenta (2012) i El parèntesi més llarg (2013, Premi Mercè Rodoreda 2012— i dues novel·les, Maic (2011) i La memòria de l’arbre (2017, premi Llibres Anagrama i premi M. Àngels Anglada 2018), que ha estat traduïda a una desena d’idiomes.
Per als no tan grans, ha escrit els contes Bocabava (2016), Totes les pors (2016), La marieta sense taques (2017), Crec (2017) i Erra (2018). Els pòstits del senyor Nohisoc és la seva primera novel·la per a nois i noies, però segur que n’escriurà més.
També escriu articles d’opinió al diari Vilaweb cada divendres des de fa sis anys.
A ‘Els pòstits del senyor Nohisoc’, la Clàudia torna de l’escola tan capficada per uns deures que li han posat que quasi xoca amb un camió de mudances que hi ha aturat davant de casa seva. Arriba un veí nou a l’escala, visca! Li encanten les novetats, és una nena molt curiosa, així que se li ha girat feina.
Qui és? Quina cara fa? Deu ser simpàtic? Li agraden els dolços? A què es dedica? Per què ha vingut al poble? Com és que viu sol? L’enigmàtic veí nou ha arribat amb un gran carregament de caixes de llibres, i la Clàudia està disposada a seguir aquesta i totes les pistes que trobi per descobrir qui és. Però no li serà fàcil. El veí no hi és mai o si més no ella no el troba mai a casa. Després d’una setmana, l’únic que sap és que es comunica amb pòstits. Qui és algú que en temps de mòbils encara envia notetes en paper? Arran de l’arribada del veí nou, el senyor Nohisoc com l’anomena la Clàudia, comença un joc epistolar de pòstits que ja veurem com acabarà…
VALORACIONS DEL JURAT
Pep Molist, escriptor
“Una narració imaginativa i suggerent que gira al voltant de la relació entranyable entre una nena i el seu misteriós veí.”
Oriol Canosa, escriptor i llibreter
“Els pòstits del senyor Nohisoc és una història propera amb un argument molt senzill que parteix d’un fet mínim, la curiositat d’una nena per saber a què es dedica el seu veí, i que amb tan poca cosa aconsegueix mantenir la tensió i la intriga fins al final. Sovint, aquesta mena d’històries són les més difícils d’escriure i quan funcionen bé i enganxen des del principi, com aquesta, és un petit miracle.”
Paula Jarrin, llibretera
Obrir un llibre és sempre un acte de rebeldia. Obrir els pòstits del Senyor no hi soc a més de ser-ho, també és una forma d’estimar la llengua. I d’apropar-nos a la mirada dels infants sobre el mon dels adults. I també descobrir que tot i que no hi siguis molt, sempre hi ha algú disposat a estendre una mà sincera i honesta.
En Jacint i la Clàudia obren la porta de la literatura amb un llibre, merescut guanyador del Premi Folch i Torres, que ens regala llibertat, llengua i literatura.
