La sala Raval del CCCB va acollir la presentació de l’obra Plensa / Estellés · L’Hotel París, d’Enciclopèdia Catalana. Hi van participar l’escultor Jaume Plensa; l’excriptor i actual director general del CCCB, Vicenç Villatoro; l’editor del llibre, Joan Ricart; el recitador de poesia Vicent Camps, i el director general d’Enciclopèdia, Albert Pèlach. A més, a través d’un vídeo enviat especialment per a l’ocasió, la filla de Vicent Andrés Estellés, Carme Andrés, també va transmetre un missatge emocionat de la família del poeta.
Plensa va explicar: “Aquest llibre va néixer fa molts anys quan, a Berlín, em va arribar a les mans L’Hotel París, de Vicent Andrés Estellés. La poesia sempre m’ha semblat el gran motor d’una societat, i el poeta representa la persona que té aquesta capacitat de generositat, de retorn a la comunitat. Estellés, quan el vaig conèixer, em va semblar un home extraordinari. Estimava la vida profundament. Malgrat les seves dificultats va tocar l’essència de la soledat, de la mort; és un poeta únic”.
“I això, llegit a Berlín, una ciutat que em va ajudar a créixer, em va obrir una manera diferent d’entendre l’amor: malgrat estar junts tenim una soledat que ens acompanya. Cadascú busca un espai de silenci on intentar transcendir la quotidianitat. Estellés va aprofitar tot el que li va ensenyar l’horta per a transformar cada paraula en un estat d’ànim. En definitiva, en aquells moments la lectura de L’Hotel París va ser un xoc: he esperat 33 anys a fer aquest llibre!”.
Vicenç Villatoro també va centrar la seva intervenció en Estellés: “Estellés i Plensa no sumen sinó que multipliquen! No em sembla gens estrany que Jaume Plensa s’hagi fixat tant en Estellés i en Hotel París. Les seves ulleres de llegir poesia són molt fines. Plensa és probablement el lector que Estellés necessita. La poesia d’Estellés és construïda amb coses fixes, amb imatges de les coses que existeixen. Utiitza la tècnica que hi ha coses que soles són una imatge en el teu cap i juntes són un bodegó del present. Llegir Estellés fa imaginar i pensar en imatges. I té una extraordinària capacitat de fer mite de la realitat. Llegint com Estellés parla d’Hotel París i de la Françoise sembla que estigui parlant de París, quan en realitat parla de les Rambles! Estellés mitifica la realitat. Hotel París va del més íntim de la relació més clandestina, de sexe, però evocant la plaça, el poble. I hi ha una altra característica important de l’obra d’Estellés: un llibre seu se li pot recomanar a tothom”.
Carmina Andrés, filla de Vicent Andrés Estellés, va destacar que per a la família del poeta “és molt gratificant comprovar que l’interès per l’obra del seu pare és vigent vora 25 anys després de la seva mort. Era una persona ferma, valenta, molt humil i d’una increïble tendresa, a qui li agradava gaudir de la vida, però que a la vegada es trobava sol, sempre preocupat per la família i pel seu entorn. Sempre amb la mà estesa. Una mà en qui confiar”.
L’editor de l’obra, Joan Ricart, va explicar que “el llibre és molt fidel a Plensa i a Estellés. Darrere una aparent senzillesa, tracta temes essencials, amb una gran saviesa, bellesa i emoció. És també un llibre de diàlegs: el d’Estellés amb Françoise, el de Plensa amb Estellés i el del Plensa d’ara amb el Plensa que va dibuixar per a la Laura un exemplar de L’Hotel París, l’any 1984″.
Per la seva banda, Albert Pèlach va donar la benvinguda als assistents i va presentar l’obra com “una creació escultòrica i poètica realitzada per Jaume Plensa i inspirada en poemes d’Estellés”.
