La sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès ha acollit la taula rodona “La cultura a la Catalunya del segle XXI”, primer dels actes de celebració dels 50 anys d’Enciclopèdia Catalana. Hi han participat Bernat Ruiz Domènech, divulgador i consultor d’edició digital; Muriel Casals, diputada al Parlament de Catalunya; Ramon Folch, biòleg i editor de la primera edició de la Gran Enciclopèdia, i Albert Pèlach, director general del Grup Enciclopèdia Catalana. La presentació ha anat a càrrec d’Àngel Castiñeira, director de la Càtedra de Lideratges i Governança Democràtica d’ESADE i membre del Patronat de la Fundació Enciclopèdia Catalana.
Ramon Folch ha destacat que “moltes coses que han passat després no s’haurien pogut produir amb celeritat sense l’edició prèvia d’Enciclopèdia Catalana. Per exemple, TV3 no hauria tingut terminologia i li haurien faltat referents culturals”. Folch ha afegit que “el coneixement ha esclatat. La novetat és que s’ha trivialitzat i és de fàcil accés. Ja no és ni rar ni difícil de tenir. Què ha de fer la indústria cultural? Sé el que no haurà de fer: insistir en un producte obsolet. D’altra banda, la capacitat d’ordenar coneixement sempre ha estat molt important. Però ara ho és més. Està sorgint una habilitat nova: no qui crea sinó qui tria i jerarquitza continguts. I l’especialització. El públic especialitzat és reduït, però necessita productes especialitzats, i la producció ara és més senzilla”.
Muriel Casals ha destacat que als anys seixanta “als que estàvem a la universitat ens feia il·lusió participar en l’Enciclopèdia, ser-hi. Arribaven conceptes nous que requerien paraules noves, com autopista“. Respecte al present i al futur de la indústria cultural, Casals ha comentat que “el que és o no és útil està canviant molt, i la cultura és molt útil. La cultura és el pastís, no la cirereta del pastís. I el tipus de cultura que vehiculem incidirà en el tipus de pastís”. També ha dit que, per ella, “un enemic de la civilització és la por, i un antídot contra la por és la cultura i la consciència de tenir-ne, i aquesta és una de les coses que pot aportar a la indústria cultural”.
Segons Bernat Ruiz Domènech “l’Enciclopèdia era la clau de volta del coneixement. Per això 200.000 famílies hi van fer una inversió! Però cal destacar també que la digitalització de l’Enciclopèdia catalana va ser molt matinera. Als anys noranta internet anava a pedals, però aquí ja hi havia qui volia l’Enciclopèdia digitalitzada. És bo recordar que els primers llibres que es van digitalitzar van ser precisament la clau de volta de la cultura”.
Respecte a l’era digital s’ha mostrat en desacord amb els “catastrofistes que diuen que internet ens està tornant babaus”. També ha explicat que “la dicotomia ja no és entre llibre en paper o digital, sinó entre les diferents finestres en què podem llegir contingut”. Bernat Ruiz també ha opinat sobre els reptes de la indústria cultural: “Al món del segle XX la selecció de valors era reduïda. Quan va arribar el 2.0 vam passar a un escenari en què tots som productors i consumidors: prosumidors. Per tant, la indústria cultural ja no és imprescindible. Aquest és el repte per a la indústria cultural: l’autor pot produir al marge de la indústria. En aquest escenari, en què pot competir una indústria cultural enciclopedista? En aportar ordre, perquè avui en dia qui aporta ordre aporta valor”.
Albert Pèlach ha destacat que la Gran enciclopèdia “va ser un esforç intel·lectual col·lectiu secundat per contribucions econòmiques de gent catalanista, i no tant”. També ha recordat Max Cahner: “Deia que l’Enciclopèdia fecundaria noves obres, i ho va fer”. Respecte als reptes de la indústria cultural, Pèlach ha explicat que el que el preocupa és “com creem els continguts, la part creativa. Després ja vindrà com els vehiculem”. I ha conclòs: “Hem de creure que som un país normal i difondre les obres”.
Durant el debat s’ha presentat el documental sobre el 50è aniversari d’Enciclopèdia Catalana.
El proper acte de celebració tindrà lloc el 3 de desembre (2015) al Palau de la Música i serà en forma d’espectacle: Llum de paraula.
