El Grup Enciclopèdia es va crear a partir de l’èxit i rellevància social i cultural de la Gran Enciclopèdia Catalana. L’inici del projecte es remunta a l’any 1965, quan es constituí Enciclopèdia Catalana, SA i s’inicià el projecte de la Gran Enciclopèdia Catalana, basat en una idea d’Enric Lluch i Max Cahner, sota el segell editorial d’Edicions 62. L’any 1980 es creà la Fundació Enciclopèdia Catalana, que passà a ser la propietària de tot el grup d’empreses que s’havia anat creant al voltant d’Enciclopèdia Catalana. Des d’aleshores, l’empresa ha crescut i ha esdevingut un grup editorial i un referent per a l’edició en català.

Una infraestructura necessària

Va caldre el coratge i la mobilització col·lectiva del nostre món intel·lectual i el mecenatge de persones del món econòmic per tirar endavant la iniciativa de crear una enciclopèdia universal en català. En la redacció dels 15 volums de la primera edició de la GEC (1965-1980), que sobrepassava els 140.000 articles, hi van participar més de 1.500 col·laboradors de totes les branques del coneixement, tant humanístic com científic.

Un equip editorial, dirigit inicialment per Jordi Carbonell i a partir del quart volum per Joan Carreras, i compost per especialistes de diferents àmbits –redactors, lexicògrafs, correctors, maquetistes i il·lustradors–, en va assegurar la creació i la publicació. Un equip de venedors, dirigits per Josep Codines, la va donar a conèixer a tots els racons dels països catalans.

Així, la GEC es va convertir en una obra d’infraestructura essencial i va ser «fecunda» (com li agradava dir a Max Cahner) amb publicacions especialitzades i derivades. En concret, el Diccionari de la llengua catalana, el primer gran diccionari de la llengua (i també les seves successives revisions i edicions), aparegut després del Diccionari de Fabra del 1932; el Diccionari català-francès / francès-català, que va encetar el que seria un ampli catàleg de diccionaris bilingües, i, a partir de la toponímia que la GEC va anar fixant, l’Atles universal català.

Coneixement profund del país

A la dècada dels vuitanta, ja sota l’impuls de la Fundació Enciclopèdia i amb la dinàmica de funcionament establerta per la GEC, tant pel que fa a la creació editorial com a la capacitat de distribució i comercialització, es publiquen un seguit d’obres bàsiques per al coneixement del país. Van ser, d’entrada, la Gran geografia comarcal de Catalunya, la Catalunya romànica i la Història natural dels Països Catalans. Els temes d’història, art, ciència, economia i sociologia, són desenvolupats en col·leccions multivolums, sempre amb la participació del món acadèmic i la rigorosa supervisió de l’equip editorial. Entre el 1986 i el 1989 s’emprèn la segona edició de la GEC, que s’amplia a 24 volums. Aquesta és la versió que es manté avui, amb actualització permanent.

Entre els personatges i els llocs descrits a la GEC i a les col·leccions temàtiques, els Països Catalans queden perfectament radiografiats en el conjunt d’obres publicades sota el segell Enciclopèdia Catalana. La col·laboració amb l’Institut Cartogràfic de Catalunya va permetre la publicació d’un nou Atles universal d’altíssim nivell, i de diverses col·leccions de mapes i guies sota el segell Geoestel.

Obertura a llibreries i escoles

L’any 1983 s’incorpora Edicions Proa, de mans de Joan B. Cendrós –aleshores patró de la Fundació Enciclopèdia Catalana–, que havia mantingut a l’exili l’editorial fundada el 1928 per Marcel·lí Antich i Josep Queralt, amb col·leccions tan emblemàtiques com «A tot vent» i «Els llibres de l’Ossa menor». Així s’assumeix el repte d’endinsar-se en el món de la distribució a llibreries.

Nou anys més tard s’amplia la línia amb l’adquisició de La Galera, segell de llibres infantils en català i també en castellà, fundat per Andreu Doria el 1963. Anys després s’adquireix l’editorial Pòrtic, fundada per Josep Fornas també el 1963, amb la qual cosa l’edició per llibreries abasta ja els segments d’infants i adults, de ficció i no-ficció.

Són uns anys expansius, en què es crea també el segell Text, conjuntament amb Edicions 62, per publicar llibres escolars. S’inicia així el salt a l’ensenyament, amb llibres de text i material complementari per a primària, secundària i batxillerat. Aquesta activitat avui és desenvolupa amb el segell Text-La Galera després que Edicions 62 abandonés el projecte al cap de quatre anys d’haver-se iniciat.

L’arribada del món digital

Els anys noranta es publiquen les primeres obres en suport digital: l’Hiperdiccionari (català-castellà-anglès) l’any 1993; l’enciclopèdia Compacta, el 1996, i la Hiperenciclopèdia, l’any següent, la primera enciclopèdia en línia d’Europa. Ja en el nou segle, el 2001 es crea el portal Grec.net de consulta per subscripció que inclou l’Enciclopèdia, el Diccionari de la llengua, el Diccionari de medicina i el Diccionari multilingüe. El 2008 aquest portal es transforma en Enciclopèdia.cat i es publica en obert; al final del 2015, s’amplia la base de continguts amb continguts enciclopèdics, diccionaris bilingües i obres temàtiques del fons editorial. El 2010 l’oferta digital de diccionaris s’amplia al món de les aplicacions per a mòbils i tauletes. Igualment, s’estén als llibres de narrativa de La Galera, després que l’any 2007 hagués entrat amb força a l’escola per l’impuls del programa Educat 1×1. Avui l’oferta digital i la de paper conviuen i són complementàries, atès que l’ús varia segons el tipus de contingut i la utilitat.

Descarrega’t el llibret: Enciclopèdia. D’una obra a un grup editorial. 1965 – 2015