Presentació

Enciclopèdia Catalana fa un pas més en l’objectiu de donar a conèixer les obres representatives de la història de l’art català i ofereix al lector una nova visió sobre el gòtic català, molt més oberta i ponderada en comparació amb qualsevol altra que s’hagi pogut fer fins avui.

El llibre Joies del gòtic comprèn l’art creat a Catalunya, la Catalunya del Nord, el País Valencià i les Illes Balears entre el segle XIII i mitjan segle XVI, i constitueix un testimoni diàfan de la cultura comuna que compartim catalans, valencians i balears.

Artistes de procedències diverses com Ferrer Bassa, Pere Bernés, Aloi de Montbrai, Jaume Cascalls, Pere Joan, Guillem Sagrera, Lluís Dalmau o Pere Compte van deixar petjada en tots aquests països i van contribuir decisivament a fondre en un sol gresol la cultura catalana.

L’obra ha estat dirigida per Carles Puigferrat, i per a la redacció dels articles s’han cercat els principals especialistes en l’art gòtic, més de 40, de tots els territoris de parla catalana.

Contingut

El primer bloc d’articles està dedicat a les catedrals gòtiques, que sens dubte són el cap de brot de l’art gòtic català. Es tracta de les seus de Barcelona, València, Palma, Girona, Perpinyà, Tortosa, Lleida, Tarragona i Oliola, a més del claustre i el retaule major de la catedral de Vic.

El segon gran apartat està reservat a les esglésies parroquials. Destaquen Santa Maria del Mar, Santa Caterina de València, Santa Maria del Pi, Sant Pere de Xàtiva, la Seu de Manresa, Sant Llorenç de Lleida i les parroquials de Morella, Sant Mateu del Maestrat, Horta de Sant Joan, Cervera, Castelló d’Empúries, Borriana, Gandia, Montblanc, Vilafranca del Penedès, Balaguer i Reus, entre altres.

En tots els casos es dona notícia de les obres d’art més rellevants que es conserven dins d’aquests conjunts monumentals: pintures murals, retaules pintats i esculpits, sepulcres o objectes d’orfebreria.

L’arquitectura religiosa no restaria completa si no es tractessin els monestirs, molts dels quals ja havien estat aixecats en època romànica i van ser acabats o culminats en estil gòtic, amb l’afegitó de claustres, cimboris, palaus abacials, muralles o panteons reials, com va ocórrer a Poblet, Santes Creus, Vallbona de les Monges o Sant Cugat del Vallès. La nova arquitectura només es va poder desplegar sense ròssecs del passat en les cases dels ordes mendicants, concebudes des de l’inici amb el nou llenguatge gòtic: Sant Domènec de Perpinyà, Sant Francesc de Palma, Sant Domènec de Girona, Santa Maria de Pedralbes, Sant Domènec de València, Sant Francesc de Montblanc, el Carme de Perpinyà o  Sant Francesc de Vilafranca del Penedès.

Segueixen tot un seguit d’articles que tracten de l’arquitectura civil i militar, que va ser molt rellevant, molt més del que se sol pensar: muralles de ciutats i viles com València, Morella o Montblanc; castells com els del Bellver, Montgrí, Montsoriu, Verdú o Bellcaire d’Empordà; els palaus reials de l’Almudaina, Perpinyà, Barcelona o Poblet; la Casa de la Ciutat de Barcelona; els palaus de la Generalitat a Barcelona, València i Perpinyà; les llotges comercials de Barcelona, Perpinyà, Palma i València; les drassanes de Barcelona; el pont de Besalú, o l’Hospital de la Santa Creu són tots expressions de la millor arquitectura gòtica catalana.

Fitxa tècnica

• Direcció científica: Carles Puigferrat
• Volum relligat i encapçat en pell
• Format: 28 cm x 38 cm
• 456 pàgines
• 470 fotografies
• Publicació: setembre – octubre 2013