Sol·licita informació sobre Subirachs-Llull
El crític d’art Daniel Giralt-Miracle, coautor de l’obra Subirachs-Llull, explica la manera de treballar de l’artista Josep Maria Subirachs i hi reflexiona.
“Subirachs és un prodigiós dibuixant que s’ha inspirat en els grans artistes del Renaixement: ha vist el Leonardo, ha vist el Dürer i sap com dibuixen. I, a més a més, ho fa amb passió, amb intensitat. Aquells que el van veure dibuixar de prop saben com agafava la ploma, la descàrrega energètica que posava sobre el paper i, sobretot, la cura en els acabats que també feia en escultura.
Però també podem dir el mateix del gravat, que el va apassionar per dues coses. Primer, un gravat calcogràfic, després ja més litogràfic, però era per les enormes possibilitats de difusió. Una escultura la compren pocs, o té un espai públic, un saló, un museu; però el gravat té una divulgació i té una difusió. I ell es va esforçar per aprendre’l bé. Va anar amb artistes que el practicaven, que el dominaven. Va fer l’aprenentatge i després va fer milers i milers de gravats. D’aquesta manera Subirachs és a les places públiques, d’aquesta manera Subirachs és a les plaques, és en monuments… però també és a moltes llars. Sigui una figura mitològica, sigui una figura de la Sagrada Família, o sigui el president Macià. En tots els casos ell es plau de saber que això arribarà a tothom del seu país.
Aquests dots seus són el que li permeten treballar unes tipografies derivades de la tipografia romana clàssica però aplicades arreu. Sigui en els llibres, sigui en les il·lustracions, sigui en les plaques que tenen un component clàssic elegant gairebé romana. Però també ha fet cartellisme, ha fet logos d’un gran enginy, d’un sentit compositiu i gràfic molt vinculat a la modernitat. Ell està lligat amb els arquitectes de Grup R, els de la renovació. Per tant, ell respon a aquesta estètica que ja va deixant el Noucentisme i va implicant-se amb els corrents de l’avantguardisme.
També farà aparadors: el gran aparador que va fer per a El Corte Inglés, els aparadors del Gales, aparadors que eren trencaments de propostes d’avantguarda en un moment del règim en què no es podia fer res obert en l’espai públic. Els aparadors, les vitrines d’aquests llocs, eren espais oberts a la llibertat creativa. I quan fa escenografies per teatre és cent per cent Subirachs: escales, murs, ombres, personatges en positiu i en negatiu, etc. El codi Subirachs s’hi fa present.
I les petites joies, que són molt poc conegudes, són escultures Subirachs de mida portable però treballades amb la mateixa cura i amb els mateixos arguments que va fer servir sempre en les seves escultures.
I ja no parlem de les medalles i els tapissos. Quan ell va ser reconegut, va ser l’artista que feia més medalles per als actes institucionals, els centenaris i tot tipus de celebracions. Tu veus a primer cop d’ull que és un Subirachs.
Subirachs té una manera de fer, una manera de treballar, una manera de dibuixar, una manera de fer els clars i els obscurs i una manera d’aplicar lletres i xifres que cap altre escultor domina d’aquesta manera i amb aquesta gràcia.
Els tapissos no els fa ell –ell fa els cartons–, sinó que es fan a l’escola de tapisseria de Sant Cugat, però són unes peces notables i també renovadores. Ja no és el tapís clàssic a les trames i els ordits amb arguments figuratius, sinó que es tracta d’elements compositius escultòrics, bastant abstractes i que són peces molt lluïdes, com el que hi ha al Col·legi d’Arquitectes.”
