Sol·licita informació sobre Subirachs-Llull
En aquest vídeo Judit Subirachs-Burgaya, crítica d’art i coautora de l’obra Subirachs-Llull, publicada per Enciclopèdia Catalana, fa una breu introducció a l’univers simbòlic de Subirachs. Podeu mirar el vídeo o llegir-ne la transcripció.
“Subirachs tenia una obsessió per dotar la seva obra de contingut. I amb aquest objectiu va anar creant aquest univers simbòlic personal, inconfusible, ric de referències al·legòriques i de recursos plàstics i conceptuals.
Hi ha elements reiteradament reinterpretats com són el laberint. El laberint era per a Subirachs com una representació de la solitud de l’home. Sovint apareix com si fos la Terra, la Terra contraposada a la Lluna. Representa la Terra com un laberint, que és el que és, i l’home sol en aquest laberint. Un altre element molt simbòlic que apareix reiteradament és la cinta de Moebius, que és la cinta que no té fi, com l’infinit.
En aquest afany de trencar barreres entre les diferents arts apareixen els frisos, que es converteixen en motllures i al·ludeixen al pas del temps, i les figures en negatiu, que són com una empremta d’un ésser que ha estat a la Terra però que ja no hi és.
Sovint apareixen també moltes estructures arquitectòniques: murs, arcs, piràmides… Són elements arquitectònics, però, que tenen una forta càrrega simbòlica, com tota l’obra de Subirachs.”
