Sol·licita informació sobre Joies del modernisme català
Francesc Fontbona, historiador de l’art i director de l’obra Joies del modernisme català, d’Enciclopèdia Catalana, ens explica en aquest vídeo què és el modernisme català. A continuació transcrivim les seves explicacions.
“El modernisme català —es podria parlar de modernisme per tot Europa i part de l’Amèrica del Nord, també— és un moviment que no és només artístic, sinó cultural en general. Hi va haver una generació d’intel·lectuals cap als anys vuitanta del segle XIX que van ser molt conscients que les coses artístiques i culturals s’estaven fent molt agradables, molt bé i molt maques, però que eren molt poc modernes. Van voler fer, d’una manera positiva, les coses modernes. En principi miraven els grans moviments moderns d’Europa, que en el camp artístic eren coses molt diverses entre si, o sigui, es podien mirar l’impressionisme, el simbolisme, l’expressionisme, el naturalisme… Totes aquestes coses que representaven la modernitat cultural i artística van ser adoptades per aquesta generació, que ràpidament les va fer pròpies. A partir d’aquell moment allò va arrelar, i tant escriptors, com músics, com, sobretot, arquitectes, pintors, escultors i artistes plàstics de tota mena, en aquells anys vuitanta i noranta del segle XIX, i fins i tot una mica més endavant, van adoptar aquest cúmul de modernitats, sovint amb estils diferents, però tots representant un progrés estètic.
El modernisme català és a tot Catalunya, entre altres raons, perquè molts dels seus promotors vivien d’una indústria que normalment no era a Barcelona. Hi ha modernisme a Reus (coses molt importants, tant públiques com privades), a Manresa, a Sitges, a Girona, a Lleida, a tota la Costa Brava (Tossa, Lloret, Cadaqués…). El modernisme és general de Catalunya, i fins i tot es va exportar una mica. Hi ha modernisme per Espanya, també, bàsicament fet per arquitectes catalans: a Madrid, a Lleó, a Astorga, a Melilla, a Terol. Per Amèrica del Sud també trobem arquitectes catalans que fan edificis modernistes. Fins i tot se sap que Gaudí va parlar amb uns empresaris americans per fer un hotel a Nova York, que al final no es va acabar fent. Bàsicament és a Catalunya, amb el pes que té Barcelona, lògicament, però també va tenir una bona irradiació.”
Vídeo sencer: El modernisme català
