Eduard Vallès, expert en Picasso i autor de l’obra Picasso, obra catalana, d’Enciclopèdia Catalana, ens parla en aquest vídeo del cubisme de Picasso i de les seves estades a Catalunya. Podeu llegir la seva explicació en la següent transcripció.
“El cubisme va viure una de les etapes més fructíferes en terres catalanes. Va ser concretament entre els anys 1909 i 1913, amb motiu de les estades que va fer Picasso l’any 1909 a Horta de Sant Joan, l’any 1910 a Cadaqués i els anys 1911, 1912 i 1913 a Ceret, estades que van ser molt profitoses des del punt de vista artístic. A Horta de Sant Joan, l’any 1909 Picasso va realitzar una de les sèries més importants d’obres del cubisme geomètric: va convertir el paisatge en cubs a través de la disposició geomètrica de les cases d’Horta, a partir de l’ús de la perspectiva i de la contraperspectiva. Les obres d’Horta marquen un punt i a part dintre del cubisme, i sobretot pel que fa al cubisme geomètric a partir de La bassa i de La fàbrica, probablement les dues obres més emblemàtiques d’aquesta estada del pintor a Horta.
L’any següent Picasso va fer l’estada a Cadaqués, moment en el qual podem advertir probablement l’obra més críptica i més propera a l’abstracció de la seva vida. Picasso no havia trepitjat mai els terrenys de l’abstracció com ho va fer durant aquesta estada a Cadaqués, de la qual surten unes obres realment molt críptiques i on sobretot domina el component mariner, amb quadres com El remer o El port de Cadaqués, per exemple.
Les tres estades a Ceret dels anys 1911, 1912 i 1913 van ser molt importants en l’evolució del cubisme picassià. Es considera que en el seu estadi més pur el cubisme finalitza l’any 1914, i que després ja no aporta les innovacions que havia aportat amb anterioritat. L’any 1911 es produeix a Ceret una gran osmosi artística entre Picasso i Braque. És el famós estiu en què tots dos fan obres gairebé idèntiques durant un temps, que gairebé semblen del mateix artista. Durant aquestes tres estades veiem noves aportacions de Picasso a l’obra cubista. Per exemple, l’efecte de falsa fusta, l’efecte de fals marbre, o fins i tot els típics papiers collés i els papiers épinglés, que eren papers enganxats amb agulles. Totes aquestes aportacions que fa Picasso, i que es poden veure en la seva obra a Ceret, ajuden a redefinir el cubisme com el gran moviment d’avantguarda del segle XX.
Les estades de Picasso durant aquests cinc períodes no eren descansos estivals, encara que en algun moment coincidissin amb èpoques d’estiu, sinó que en realitat eren estades absolutament professionals en què Picasso venia a treballar perquè estava contínuament en contacte amb marxants i col·leccionistes, molt pendents de la seva obra. Picasso era un artista conegut, i el que feia eren obres que sabia que acabarien entrant al mercat d’una manera bastant directa.
Un cop Picasso abandona Barcelona el 1904, la seva relació amb Catalunya passa a ser molt menys intensa, però ell continua tenint un gran interès per tot allò que hi passa. L’any 1906 fa una estada molt important a Gósol, en la qual s’adona que aquestes estades resulten una gran aportació per a ell des del punt de vista personal. Després de l’any 1906 decideix reprendre les catalanes, que farà del 1909 al 1913.
A partir d’aquí s’acaben i no continuen fins a l’any 1917. En certa manera aquestes estades responien a un estat d’ànim que Picasso tenia a Catalunya, que era un estat d’ànim que el vinculava amb la seva joventut, amb la seva infància; per tant, li resultaven molt útils des del punt de vista personal.”
