El crític literari Àlex Broch parla en aquest vídeo del poema “Ara és demà”, de Miquel Martí i Pol:
“És interessant també veure aquest procés des del punt de vista del joc del temps, com Martí i Pol juga amb el temps. Quan ell té la malaltia, i, per tant, la malaltia pot evocar la mort, el futur desapareix de la seva poesia. No hi ha futur. Hi ha un vers que és «Ara és demà» on expressa: «El present és el meu futur, perquè no sé si tindré futur; per tant, com que no sé si tindré futur, tinc ara i tinc present».
Ens podem preguntar per què hi ha cinc etapes en l’obra de Miquel Martí i Pol, i és perquè la poesia va donant uns processos d’anàlisi i d’interpretació: en un moment només hi ha present, no hi ha futur. I quan comença a aparèixer el futur, és quan ell diu: «No, no, malgrat tot jo seguiré vivint».
Llavors és quan arrenca amb Estimada Marta com una idea d’amor, o de vida, o de sentiment, o de sensibilitat cap a l’amor, cap a l’altre, i el futur comença a intervenir. El futur intervé i el verb en futur comença a aparèixer de nou, amb la qual cosa ell torna a tenir la imatge que malgrat tot viurà.”
Sol·licita informació sobre Salveu-me la mirada. Una antologia poètica de Miquel Martí i Pol
