Francesc Fontbona, historiador de l’art i director de l’obra Joies del barroc català. Del Renaixement i del Vuit-cents, d’Enciclopèdia Catalana, explica en aquest vídeo el context de l’art català entre els segles XVI i XIX. A continuació en podeu llegir la transcripció.
“Entre l’època del gòtic i l’època del Modernisme, que són dues èpoques molt brillants de l’art català, hi ha tot un seguit de segles, que van des del segle XVI, XVII, XVIII fins a bona part del XIX, en què tradicionalment hi va haver menys interès per l’art que es feia en aquells moments, en bona part perquè en aquells temps a Catalunya s’havia perdut la capacitat de decisió. La Cort, en unir-se les corones de Castella i d’Aragó, s’havia traslladat al centre de la Península, i això feia que la intensitat dels encàrrecs artístics no fos tan brillant com la que hi havia hagut en època gòtica, que va ser l’època de màxima esplendor de la monarquia catalana.
En tots aquests segles, com acostuma a passar a la resta de l’art occidental, hi ha una continuació del gòtic. El gòtic, en principi, es va acabar oficialment a finals del segle XV, però no és veritat, perquè va arrelar molt fortament i va continuar fent-se al segle XVI, al XVII, i encara trobarem obres gòtiques fins i tot al segle XVIII. Però sí que hi va haver novetats: al segle XVI hi va haver la gran novetat de l’art del Renaixement; posteriorment va venir amb molta més força encara tota l’època del Barroc, que pràcticament va ocupar dos segles (XVII i XVIII), i després del Barroc va venir l’art definit per les acadèmies, que a tot Europa va ser igual i que va ser el que va generar l’academicisme, el neoclassicisme, etc.
Just abans que arribés l’època de l’esclat del Modernisme, al segle XIX, hi va haver tota una sèrie de coses, que potser no van tenir una personalitat estètica gaire forta, perquè van ser derivacions del neoclassicisme, però que en canvi, com que la burgesia catalana del segle XIX ja era potent, va tenir unes realitzacions brillants.
Tot aquest període des del segle XVI al XIX va aplegar molts estils diferents, alguns de successius i d’altres que se sobreposaven. En època inicial encara perdurava molt el gòtic, i moltes esglésies es feien amb estil gòtic encara al segle XVI i XVII. Però en canvi s’hi superposava el Renaixement, i més endavant ja va entrar amb força brutal l’estil barroc, que va arrelar molt; en contraposició, el del Renaixement va ser un estil més d’elits, més d’intel·lectuals.
Per tant, tot aquest temps hi va haver una successió d’estils que van acabar amb el neogòtic, que diríem en arquitectura, que és el de moltes esglésies que encara avui s’aguanten: són d’estil gòtic però estan fetes al segle XIX.”
