Francesc Fontbona, historiador de l’art i director de l’obra Joies del Barroc català. Del Renaixement i del Vuit-cents, d’Enciclopèdia Catalana, ens parla en aquest vídeo de l’arquitectura de ferro del segle XIX. A continuació en podeu llegir la transcripció.
“Sobretot en determinats aspectes, el religiós, però en alguns casos també la Universitat de Barcelona, els arquitectes comencen a deixar més de banda el classicisme i aporten una altra cosa nova que serà el neomedievalisme. I no s’adonen que en certa manera el segle XIX no estava creant cap estil propi perquè tots aquests estils venien a ser com refregits d’estils antics. L’estil propi els estava sortint sense que ells ho sabessin, de l’aplicació de les estructures del ferro.
Quan feien una estació de tren, o un mercat, o un pont sobre un riu perquè hi passés el ferrocarril no tenien cap intenció de fer una cosa amb estil, i ho deixaven nu; i ara ho veiem com la gran aportació estilística del segle XIX!
O sigui: aquests mercats, aquests ponts, les indústries, les fàbriques… en certa manera són la gran aportació arquitectònica del segle XIX, aquí i a tot arreu. A França, Eiffel és un senyor que es dedica a fer això, estructures metàl·liques, i ara el veiem com un dels noms clau de l’estètica del segle XIX. Al costat de tots aquests neos, apareix aquest altre estil que realment era l’estil nou: l’arquitectura del ferro.
En certa manera la fan els enginyers, lògicament perquè allò són obres d’enginyeria. Moltes vegades aquests enginyers col·laboraven amb arquitectes que acabaven de donar la forma. Josep Maria Cornet, per exemple, un dels grans enginyers vinculat a la Maquinista Terrestre i Marítima, és qui dissenya el mercat del Born, i em sembla que el mercat de Sant Antoni, també. Al costat hi havia Antoni Rovira i Trias, que era l’arquitecte en el cas del mercat de Sant Antoni, o hi havia Eduard Fontserè, que era mestre d’obres en el mercat del Born (però el pes era de l’enginyer).”
