Francesc Fontbona, historiador de l’art i director de l’obra Joies del Barroc català. Del Renaixement i del Vuit-cents, d’Enciclopèdia Catalana, ens parla en aquest vídeo de l’academicisme català dels segles XVIII i XIX. A continuació en podeu llegir la transcripció.
“L’academicisme a Europa és una cosa dels segles XVII i XVIII, i continua al XIX. Entre nosaltres arriba al segle XVIII. A Barcelona arriba més tard que a València: l’acadèmia de Barcelona es funda el 1775 amb professors valencians, perquè l’Acadèmia de Sant Carles de València feia temps que funcionava. La influència d’això és tot l’últim XVIII i bona part del XIX. Més tard continua existint, però cada vegada amb menys força.
Així doncs, a finals del segle XIX l’acadèmia continua funcionant, però ja n’hi ha moltes altres de particulars que creen uns altres estils que entren en col·lisió amb l’acadèmia oficial. Per exemple, els grans noms de la pintura modernista, Santiago Rusiñol i Ramon Casas, ja no hi estudien, perquè consideren que ja és molt antiquat. Així, estudien amb professors privats i de seguida se’n van a ampliar estudis a París, i és allà on es faran grans. L’academicisme entre nosaltres serà una cosa del XVIII tardà i gran part del XIX, però que s’anirà difuminant a mesura que el XIX arriba al final.”
