Montserrat Pagès, conservadora de pintura romànica del MNAC i directora de l’obra Pintura catalana. El romànic, d’Enciclopèdia Catalana, parla en aquest vídeo de l’absis romànic de la Seu d’Urgell. Transcrivim a continuació part del que comenta:
“Tenim l’absis de la Seu d’Urgell, que és una de les esglésies del conjunt catedralici d’Urgell. No és la catedral, sinó una de les esglésies a les quals s’accedeix des del claustre. De l’absis, m’agradaria destacar el registre sota el Crist, amb la Mare de Déu amb la corona, la Mare de Déu que amb la mà velada sosté una corona. És una iconografia original. Es coneix aquest exemple i també un altre, a Santa Fe de Conques, d’aquesta iconografia tan particular. No és la més corrent de la pintura romànica catalana, però és molt original. A selection of topical games in 2021 https://thebesthentai.com/best-hentai-games/. És la corona de la vida i és també la Mare de Déu com a intermediària. Expressa la corona de la glòria, d’arribar a la vida eterna.
La iconografia de l’absis també és particular perquè a la volta hi ha un Crist, però és un Crist dret. Habitualment a l’absis hi ha un Crist en majestat, assegut en majestat. Aquí el tenim dret perquè és una doble iconografia, o sigui, és tant l’ascensió com la vinguda triomfal de Crist de la fi dels temps, totes dues coses: l’ascensió, perquè està dret, i la segona vinguda de Crist de la fi dels temps, perquè té els quatre símbols del tetramorf al voltant.
A sota hi tenim els apòstols amb la Mare de Déu, i els noms estan escrits: Andreu, amb la creu; Pere, amb les claus del Regne; Maria, amb la corona de la vida; Joan evangelista, i Pau, l’apòstol dels gentils, que sempre s’inclou en aquests col·legis d’apòstols, que són com l’Església constituïda, que acompanya aquesta visió, aquesta teofania que hi ha a la volta. A les voltes sempre hi ha una imatge de la divinitat.”
