Sol·licita informació sobre Miró i els poetes catalans
Quins són els paisatges de referència de Joan Miró? Ho explica en aquest vídeo el poeta i expert en l’artista Vicenç Altaió, que ha dirigit l’obra Miró i els poetes catalans. A continuació podeu llegir la seva explicació.
“Miró deia que ell pintava amb els peus tocant a terra, d’on captava l’energia que anava a parar cap a l’Univers. El cel de Miró és el mateix que per a un poeta és una pàgina en blanc. I en aquesta pàgina hi ha el dia i la nit, el món global i el món més petit. El món petit és el que ell va observar en el seu gran poble, ultralocal, Mont-roig, al Camp de Tarragona: «Mont-roig és per a mi una religió».
Però també, amb relació a la seva família i la seva esposa, Miró va tenir el lloc dels avis a Mallorca. A Palma de Mallorca tindrà el seu punt de silenci i d’intimitat. Ell havia somniat tenir un gran estudi i el seu amic Sert li fa l’estudi a Palma de Mallorca.
El seu tercer gran lloc és Barcelona, lloc on havia nascut –al passatge del Crèdit–, lloc on va tenir els amics amb els quals es va formar; va ser el lloc de la cultura i la comunicació de masses. A través del seu amic Joan Prats va fer el seu gran museu obert per a tothom, per a la seva obra però també per als poetes, per als músics, per als cantants, per als fotògrafs, per als arquitectes. O sigui, Barcelona és un símptoma dels seus tres grans paisatges: Mont-roig, Barcelona, Palma de Mallorca, el món ultralocal i l’espai de la comunicació.
Però Miró té una gran capital: París. Per als francesos, Miró és un poeta català-parisenc. I ell va tenir sempre dues cultures: la cultura universal dels poetes francesos, i la cultural universal que és aquesta petita cultura europea d’àmbit restringit, però que és tan universal com la francesa, que és la catalana. Per dintre els seus quaderns els escrivia en català, però els poemes, a dintre dels quadres, els escrivia en francès. Per tant, combinava d’una manera molt clara la cultura alta i la cultura de la terra, l’una i l’altra.”
