Sol·licita informació sobre Joies del Noucentisme
Mercè Vidal, historiadora de l’art i directora de l’obra Joies del Noucentisme, parla en aquest vídeo sobre l’escultura noucentista a Catalunya.
“L’escultura pública tindrà una presència a la ciutat, i s’intentarà a través d’ella exposar uns valors artístics. A diferència del que passava en el Modernisme, en què la tipologia de la dona era una figura femenina, llarga, esprimatxada i gairebé diríem malaltissa, en el Noucentisme, com que s’està reivindicant l’aspecte mediterrani i llatí, s’agafarà la dona catalana. Aquesta dona catalana és més contundent, més massissa, més estructural, i el tractament de les figures és molt més volumètric. Tot i aquest caràcter clàssic, direm que és un classicisme modern.
Hi ha un escultor de la Catalunya del Nord, Arístides Maillol, en qui s’emmirallen alguns escultors d’aquí, Clarà i Casanovas. Maillol trenca a França amb tota la tradició de l’escultura de Rodin. A partir d’ell, amb una peça que titularà Mediterrània, es tracta aquesta figura femenina.
L’altre escultor també remarcable és Pau Gargallo. Nascut a Maella, amb la reivindicació que el Noucentisme fa del món rural, plasmarà moltes de les seves figures a través de dones del camp. Això, per exemple, es pot veure molt bé en els jardins de Miramar a Montjuïc. Hi trobem una figura de Clarà i, al davant, una de Pau Gargallo. Eren models que s’havien de situar a la plaça de Catalunya, però que van quedar desplaçats l’any 1927 i es van ubicar en altres indrets de la ciutat.
És una pagesa molt maca: la forma del cap, la manera de tractar el cos… Hi ha trossos que són pràcticament abstractes. Aquest és el caràcter sintètic que dona el Noucentisme i que l’apropa a uns certs moviments d’avantguarda sense fer trencament.”
