Sol·licita informació sobre Joies del Noucentisme
Mercè Vidal, historiadora de l’art i directora de l’obra Joies del Noucentisme, d’Enciclopèdia Catalana, parla en aquest vídeo, que també podeu llegir transcrit, de la recuperació dels bells oficis durant el Noucentisme.
“Dins del concepte de bellesa pública, l’altre element bàsic del Noucentisme és la recuperació dels bells oficis, és a dir, recuperar des d’un punt de vista formatiu no el treball d’un artesà sinó el treball d’un artífex, d’un artista, i, a més a més, amb un coneixement científic de la matèria.
Dintre de la Universitat Industrial es van crear una infinitat d’escoles, entre les quals l’Escola Superior dels Bells Oficis, que tenia caràcter de superior i, per tant, aquells que s’hi formaven tenien uns coneixements que superaven els de l’artesà d’abans, i intentaven que els objectes que es produïssin fossin d’utilitat i poguessin competir en els mercats europeus.
Aquests oficis artístics tindran una manifestació sobretot en el cas de la ceràmica. Es recuperaran aquells blaus de Barcelona dels segles XVII i XVIII. N’és un bon exemple el treball de Francesc Canyellas a través de la ceràmica que s’aplica a l’arquitectura i que dona un caràcter viu, alegre i al mateix temps amb uns referents culturals que portarien elements del barroc.
A part de la ceràmica hi ha també el vidre esmaltat. Catalunya havia tingut un gran renom en aquesta producció i en el Noucentisme trobarem que es recupera el vidre esmaltat amb uns artistes de primer ordre: Ricard Crespo, per exemple, i els dibuixos que farà Xavier Nogués.
A més de bells oficis en ceràmica i en els vidres, també en trobem en l’orfebreria. En aquest cas s’estudien els llibres de l’època del Barroc, o de formació d’artífex, els llibres que s’anomenen de passantia. Hi ha una voluntat de revitalitzar o reutilitzar aquells models.
Un altre element que trobem en la bellesa pública i recuperació dels bells oficis són els esgrafiats. Els esgrafiats eren molt usuals i característics en el moment del Barroc. El Noucentisme els recupera, i tindran aplicació sobretot en edificis. Molts dels grups escolars mostraran aquestes aplicacions artístiques, que tenen una gran varietat iconogràfica: nens que estan jugant, motius ornamentals… Molts són de Francesc Canyellas, però un altre artista que va excel·lir amb l’esgrafiat va ser Joan Mirambell.”
