En aquest vídeo, Montserrat Pagès, conservadora de pintura romànica del MNAC i directora de l’obra Pintura catalana. El romànic, explica les característiques del frontal de Gia (Ribagorça). També l’hem transcrit; a continuació podeu llegir el que explica.
“El frontal de Gia és una de les obres del taller de Ribagorça, que es troba ja en el segle XIII; per tant, és una de les obres tardanes amb un llenguatge viu que és molt pròxim al gòtic. En alguns treballs ja es veu que el gòtic és un estil que ha començat a infiltrar-se en els obradors del país. En tot cas, totes les obres del taller de Ribagorça tenen un llenguatge estilístic a l’hora de confegir les imatges i unes característiques tècniques comunes, que són els fons amb relleu de guix que anaven recoberts d’una làmina metàl·lica i d’un vernís, la colradura, perquè semblés or. Per tant, van ser treballs que van tenir molta difusió: eren obres que semblaven d’orfebreria, i, en canvi, eren barates. N’hi ha va haver moltes, i totes venien de la Ribagorça. Per tant, és aquest el nom que se’ls aplica, que és el que sembla més encertat per definir el seu origen comú. Aquest frontal, presidit per la iconografia de sant Martí i episodis de la seva vida, mostra com en el moment de morir el sant encara està temptat pel diable. També hi ha les barres de la Casa Reial de Catalunya i d’Aragó. A més a més, però, l’obra és important per la signatura, perquè posa «Ioannes pintor me fecit» (Joan pintor em féu), com si l’obra parlés.”
