Montserrat Pagès, conservadora de pintura romànica del MNAC i directora de l’obra Pintura catalana. El romànic, d’Enciclopèdia Catalana, descriu en aquest vídeo el Crist en majestat de Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça). Tot seguit, transcrivim part de la seva explicació.
“Sant Climent de Taüll és l’obra més emblemàtica de la col·lecció de pintura romànica catalana, i una de les més importants i singulars de la pintura romànica en general, per aquest extraordinari Crist en majestat assegut sobre l’arc del cel i amb la Terra com a escambell dels seus peus dintre de la màndorla de la seva glòria, entre l’alfa i l’omega, i amb el llibre de la vida, que és com un esclat de llum, i on posa «Ego sum lux mundi» (Soc la llum del món), una cita de l’evangeli de Joan.
A l’entorn, el tetramorf desplegat amb una riquesa inusitada, de manera que no només hi ha l’àngel de Mateu, sinó que davant seu hi ha un altre àngel que porta l’àguila de Joan amb reverència, és a dir, amb les mans cobertes en senyal de respecte. A sota, com sorgint d’una mena de rodes o finestres celestials, uns àngels presenten el toro, de Lluc, i el lleó, de Marc, amb els cossos plens d’ulls. A banda i banda, a la dreta de Crist, un serafí, i a l’altra banda, un querubí. Són aquests àngels idèntics amb les ales plenes d’ulls que s’identifiquen per les inscripcions. N’hi sol haver un de cada, és a dir, que hi ha una representació d’aquests àngels més alts dintre de la jerarquia angèlica. Tot això forma com una mena de cort celestial al voltant d’aquest Crist tan extraordinari, d’aquest rostre on el pintor ha sabut donar-nos la visió d’aquest Déu totpoderós amb una força extraordinària.
A sota, les imatges són les de l’apostolat, com acostuma a ser. Aquí s’han conservat Tomàs, Bartomeu i la Mare de Déu, que en lloc del calze porta una plàtera amb uns rajos de llum, però la significació és la mateixa: la sang de Crist. Joan té molt de protagonisme i se li dedica molt d’espai, amb una arcada molt ampla. Ens mostra el llibre de l’Apocalipsi, que inspira la visió i és la font principal d’aquestes imatges. I, després, Jaume. Tots es troben dintre d’una mena de ciutat celestial sota de la imatge imponent del Crist en aquest plegat magnífic del vestuari que recorda, pel que fa a l’estil, exemples de l’escola de Provença, del Llenguadoc i de Borgonya. Alhora, tot està impregnat del món bizantí i és una confluència d’estils, una síntesi magistral que el pintor va saber confegir.
Altres imatges que completen aquesta visió són la mà de Déu en l’arc triomfal més immediat que s’adreça cap a la banda de l’Evangeli. In situ hi ha de la figura d’Abel que oferia el xai. En l’altre arc hi ha l’anyell apocalíptic amb set ulls del qual parla el llibre de l’Apocalipsi. L’anyell és el símbol de Crist mort i ressuscitat, una imatge fantàstica d’una potència enorme. El medalló de l’anyell era portat per uns àngels que veiem en la part inferior.
A l’altra banda hi havia representada una part de la paràbola de Llàtzer, que és davant de la porta del ric esperant almoines de les engrunes dels banquets. In situ, a l’altra banda, hi ha restes de la taula ostentosa del banquet del ric.
Al llibre, les imatges les posem de la manera que eren situades en origen. Per tant, el lector que veu les imatges al museu, la part més àmpliament conservada i important, pot veure in situ altres imatges en la posició que anaven per entendre’n el significat.
In situ, doncs, també hi ha el fratricidi, és a dir, Caïm matant Abel amb una gran violència. És una imatge de gran potència que evidencia l’art del mestre de Taüll o mestre de Sant Climent de Taüll, el pintor més extraordinari del segle XII. Això ens situa cap al 1123, que és quan es van consagrar l’església de Sant Climent i l’altra església de Taüll, la de Santa Maria.
Aquesta abundància d’esglésies i de decoracions pictòriques de gran magnitud s’explica per la riquesa que hi havia en l’època. Els senyors d’Erill, els magnats de la regió, retornaven amb riqueses procedents de la reconquesta i les invertien. En tot cas, és una decoració extraordinària. S’ha dit que aquesta escena del Crist en majestat, la visió de dintre de la màndorla amb aquestes rodes que té a la part inferior que sembla que sigui la carrossa de Jahvè, representa la segona parusia, la segona vinguda de Crist a la fi dels temps.”
