Francesc Fontbona, historiador de l’art i director de l’obra Joies del barroc català. Del Renaixement i del Vuit-cents, d’Enciclopèdia Catalana, explica en aquest vídeo els principals trets de l’art barroc europeu. A continuació transcrivim les seves paraules.
“Itàlia és el gran país del barroc. Els grans noms del barroc europeu, Bernini, Borronini, a Itàlia són primeríssimes figures. Itàlia fins al segle XIX va estar dominada per les grans famílies que tenien una cort a cada ciutat. A Florència hi havia una autèntica cort, a Roma ja ni en parlem, i a Venècia, i a Milà. Qualsevol ciutat tenia la seva cort, la seva família i, és clar, s’hi generava una art espectacular. Això, evidentment, es transmetia als països menys afortunats, que aleshores acabaven participant també de tota aquella esplendor que tenia el seu epicentre a Itàlia o a França. Com tot el que hi ha, per exemple, en època del rei Sol, Versalles o l’evolució del palau del Louvre, que comença renaixentista i acaba amb aquell classicisme francès que s’assembla molt al barroc, també. A Baviera, per tot el món occidental trobem barroc. I de retruc també el trobarem a l’Amèrica colònia espanyola. Allà també hi van arribar uns mestres de cases que a l’hora de fer una església la feien amb aquests mateixos criteris.”
